ELS VALORS EUROPEUS

Deia l'altra dia Pablo Casado que s'havien d'inculcar als afganesos els valors europeus, i no és l'ùnic, es sol dir sovint quan hi ha incidents a paisos del tercer món o del mitjà o llunyà orient. No deixa de ser curiosa aquesta informació que demostra la ignorancia del cap de l'oposició, ell cita valors europeus perquè ho ha llegit en algun lloc o algú li ha comentat que ho digui, però el que no sap i hauria de saber, és que els valors europeus son una gran mentida. 

Com és sabut, els europeus atresorem grans valors. Davant civilitzacions malvades, o fracassades, o ignorades, els europeus hem construït la nostra basant-nos en valors humanístics, que s'han traduït en els nostres temps en una defensa acèrrima dels drets humans a nivell universal, i en la cooperació i l'acord per sobre de la dominació i el conflicte. La nostra, és sabut, és una tradició que té les seves arrels en la Grècia clàssica i arriba als nostres dies no ja incòlume, sinó millorant en cada salt qualitatiu dels molts que hem donat fins avui.  Però, sembla que alguna cosa falla en el relat que suposa als europeus uns valors superiors. Sobretot si contemplem la indiferència dels poders públics i privats davant el drama que es desenvolupa quotidianament a la Gran Fossa mediterrània o quant la guerra dels balcans, o actualment amb la guerra a Afganistan. Milers i milers de morts ens recorden amb el seu silenci que els valors cal demostrar-los, i que els governants europeus són, simplement, impàvids guardians de cementiri, gèlids blocs de gel ben alimentats, que temen potser el vociferi de part del poble europeu, aterrit aquest al seu torn perquè la "invasió" de forans pugui acabar subvertint els seus "valors" i la seva forma de viure. Ah, la cristiandat se sent amenaçada!. Quina bestiesa.

Retrocedim en el temps. No gaire, perquè en l'edat mitjana la norma -i moralment justificat, fins i tot per les diverses religions- era la conquesta, és a dir, liquidar a algú -o esclavitzar-lo- per robar les seves possessions, per miserables que aquestes fossin. No, deixem aquesta època fosca i viatgem a la llum: la Revolució Francesa. Igualtat, llibertat, fraternitat ... belles paraules que van recórrer Europa. Però que van durar poc: Napoleó, el dictador il·lustrat, va acabar amb elles en un tres i no res, imposant els nous valors a canonades per tot Europa. Ja se sap: per a alguns, la guerra és el millor mètode per guanyar la pau. I la fraternitat no és bona per als negocis.

I gairebé empalmant en el temps, els cultes i educats europeus, suposadament orgullosos dels seus valors, vam descobrir que quedava encara molt món que conquerir, i ens vam donar a això amb entusiasme. Els ibèrics seguim explotant les colònies. Els tibats britànics es van fer amb l'Índia, a més de participar en el repartiment d'Àfrica, un repartiment que fins i tot va tenir un moment pintoresc: quan el rei Leopold de Bèlgica es va adjudicar al Congo a títol personal, com si fos una petita finca als afores de Brussel·les. No hi va haver genocidi (que sí que n'hi va haver a la conquesta de l'Oest nord-americà) perquè feia falta mà d'obra autòctona per cavar en les mines. Per cert, l'esclavitud va persistir a Amèrica (i a Espanya i les seves colònies) fins a la segona meitat del segle XIX. On eren en aquell temps aquests valors que ens confereixen superioritat moral davant altres pobles?

A més, amb el pas del temps no sembla que les coses vagin millorar: aquí està la primera guerra mundial, amb les masses europees marxant alegres al capdavant, a matar-se entre ells, potser creient cadascun en els seus valors, deixant almenys 10 milions d' morts i més de 20 milions de ferits. I, en nom de valors europeus (aris, segons Hitler) els nazis van inventar les càmeres de gas per exterminar com insectes molestos a jueus europeus, comunistes i gitanos, i van provocar una nova guerra que va deixar entre 60 i 70 milions de morts. Aquí, a Espanya, a més d'embarcar-nos en una sagnant guerra civil, tenim el deshonor de ser el segon país del món -després Cambodja- en nombre de desapareguts. I no podem oblidar el racisme a Occident, present durant tants anys, segle XX inclòs, als Estats Units i Sud-àfrica, i latent en molts altres països.

És clar que els temps han canviat, i ara mateix els europeus -i incloc aquí als nord-americans, aquests fills de la cultura europea- proclamem en veu alta la nostra defensa de la pau i els drets humans. Som pacífics, tolerants, compensivos. Contribuïm, qui més, qui menys, a sostenir a alguna ONG. Ah, sí, nosaltres som diferents! ¡Diferents! Per això destruïm l'Iraq, bombardegem Sèrbia, arrasem Líbia i ara mateix gairebé hem aconseguit l'extinció dels afganesos. Un èxit rere l'altre.

Europa és actualment un vell balneari decadent, inoperant, governada per carcamals, incapaços de donar solució als múltiples problemes interns i externs que té, potser l'haurien de tornar a raptar, a veure si es refeia. En definitiva, i per acabar, voldria deixar clar que els valors europeus són una gran mentida, una farsa que per més que sigui repetida no qualla, mentre, els cadàvers d'innocents segueixen alfombrant la mar o sembrant terres llunyanes, sense que ningú posi fi a aquest assassinat col·lectiu ni se'n faci responsable.