En aquests temps de coronavirus que es van allargant, rellegir Orwell és molt il·lustratiu. Orwell temia que acabessin prohibint els llibres, com ho pronosticava també Bradbury. Huxley en canvi intuïa que no hi hauria motius per prohibir els llibres, simplement perquè no hi hauria gairebé ningú que els volgués llegir.
Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la (el ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet això, entenia que la veritat realment s'ofegaria en un allau d'informació impossible de digerir per als ciutadans.
Orwell temia que ens destruís tot el que odiàvem i en canvi Huxley creia que el que ens destruiria era precisament el que volíem. Huxley va preveure també la clonació, els grans parcs temàtics, els geriàtrics i la estupidització i banalització de tota una societat que Orwell es negava a admetre i pretenia salvar donant la culpa a l'enemic exterior. I és precisament tot el que estimem el que ens acabarà destruint, sense necessitat de cap enemic exterior. Nosaltres som el nostre propi i més terrible enemic.
Pregunta: Quan se sap que un polític està mentint? Resposta: Quan mou els llavis. És un vell acudit anglès, però per desgràcia nostra, ja no es tracta d'un acudit sinó d'una realitat a la qual ens hem anat acostumant. Amb tot, molt abans de la present pandèmia, la política ja s'havia convertit en un combat verbal entre mentiders a sou sense escrúpols. L'única cosa que val és el guió, el fer-se amb el control del relat, que només s'aconsegueix i es manté mitjançant mentides, mitges veritats, rumors i insults. A ningú li importa un rave la veritat, encara que sigui empírica. Per arribar fins aquí ha estat necessari anar buidant el llenguatge de sentit, tal com ho va percebre en el seu dia Orwell, precisament per aquestes terres catalanes.
Abunden els estudis i enquestes que demostren que la credibilitat dels polítics està per terra, com la dels periodistes. Quan un es converteix en mentider compulsiu, ja no hi ha marxa enrere, sobretot a les xarxes socials. El que una imatge val més que mil paraules, ha passat a ser: una notícia falsa val més que mil veritats. ¡Misión cumplida!
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Y para ponerle la guinda a la tarta : al electorado y a la opinión pública la verdad sobre el asunto les importa un rábano.
ResponEliminaEs una paradoja, se incendian las calles para reivindicar la libertad a la borrachera, pero nadie quema la sede central de una compañía eléctrica en represalia por la estafa imparable que sufrimos.
...asco de tiempos.
Abans es cremàven convents, pero ara tocaria cremar Companyies eléctriques i sucursals bancaries. (les poques que encara queden)
EliminaHe veraneado más de una vez en Valdelagrana(Cadiz),está cerca de la base de Rota, en estos momentos interesa , para saber la realidad o acercarse a ella visitar la pagina en Facebook de la base.
ResponEliminaMe llama la atención, cómo se vive lo que está pasando, dentro de ella, tanto del personal militar como sus familias. La llamada al voluntariado, entrega de juguetes y comida(sobre todo bolsas para niños).Impresionante el amor a su país y a los valores cristianos, que se puede comprender cuando son familias de soldados repartidos por todo el mundo, con el riesgo que implica.
Entrando en Facebook y buscando base de Rota,se entra,las fotografías son de gran calidad.
Ayer dieron imágenes en la sexta de gente recogiendo comida, pañales, ropa..., la gente. la buena gente nunca falla.
EliminaPienso en Huxley y en su predicción futurista, nada que ver con Orwell, al que no le quito ni pongo nada, pero el primero es de traca.
ResponEliminaPienso en el control y en la frase que nos has inscrito. Hay que ser un cara dura para decir ¡MISIÖN CUMPLIDA¡ . Hubiera quedado mejor no decir nada.
¿A qué se le llama cumplir una misión, si esta era salvaguardar y proteger la vida de los pobladores del acoso de los radicales? Has protegido a dos mil...¿y el resto que se ha quedado esperando a que les corten el cuello, los sodomicen (tal como suena), y a ellas las cambien por tres borregos y las esclavicen?...
No de misión cumplida nada.
No niego que hayan hecho lo que hayan podido, no lo niego...pero hay que ser un jeta de cojones para decir: misión cumplida.
S'ha de tenir molta barra per dir: Misión cumplida, i deixar-ne centenars abandonats a Kabul a la seva dissort.
ResponElimina