dilluns, 20 de setembre de 2021

INSUPORTABLEMENT AVORRIDA



Crèiem erròniament que tot té un principi i un final. Però inconscients com som, incapaços d'enfrontar-nos a la realitat, vam començar per eradicar la vellesa del nostre vocabulari. La rebatejarem entusiasmats com a tercera edat. Durant un temps aquesta nova manera de referir-nos a l'arruga i a la progressiva pèrdua del el cos i la ment va semblar conformar-nos. Eliminada la vellesa com a experiència col·lectiva tocava acabar també amb els vells. Els va tocar ser persones grans. El nom fa la cosa. La vellesa i els vells ja no existeixen. Per això ens neguem les paraules que defineixen perfectíssimament tant a l'una com a les altres. Així i tot la creativitat se'ns va quedar curta. El de gent gran no és un terme que tapi prou. Necessitem més paraules, noves si pot ser, que recobreixin amb més efectivitat el que no volem acceptar ni veure. Cal seguir retorçant el llenguatge per negar que el pas de el temps i la llei de la gravetat sempre aconsegueixen esfondrar les carns, la solució més eficaç està en els anglicismes i els eufemismes, aúnque hi ha aqui molt desconcert, de sobte en alguna notícia parlen de un ancià de 75 anys. No! no ens passem tampoc, als 75 anys una persona és gran, no un ancià.

Jeff Bezos, fundador d'Amazon, i l'inversor rus Iuri Milner. Han posat en marxa l'empresa Altos Labs. Rastregen el món fitxant científics experts en rejoveniment, per veure si entre tots donen amb la fórmula que ens eviti arribar a vells sense que l'alternativa resulti, com resultava fins ara, pitjor. No són els primers ni seran els últims. Larry Page, fundador de Google, també es va atrevir fa uns anys amb el seu propi projecte amb el mateix objectiu. L'objectiu que persegueixen és un món sense vellesa i després d'ell un món sense mort. La coronació definitiva de l'egoisme i de l'individualisme més extrem. Els que ens van precedir en això de viure han estat només la mà d'obra que necessitàvem per arribar fins aquí, que és on es per al rellotge, on finalitza la cursa de relleus de la humanitat. En el Món feliç de Huxley, a l'arribar als 70 anys com la gent creada genèticament no envellia, era portada a uns hotels de luxe, és a dir uns geriàtrics cinc estrelles, i allà sigilosament, sense fer soroll, anaven desapareixent un a un. Em sembla una bona mesura, ja que no podem abandonar el cos per ser energia en estat pur, millor deixar-ho.

Aquesta és la foto d'un món sense vellesa, sense mort. La immortalitat a través del rejoveniment i la reprogramació cel·lular és la que es centra en la seva derivada classista. Hi ha fets mes certs, el que més, afirmar sense matisos que si ens neguem la vellesa, ens neguem la condició de persones. Al cap i a la fi, no és el temps que un hagi un viscut sinó com ho ha viscut, amb quina intensitat, perquè per a la majoria de la gent l'eternitat seria insuportablement avorrida.


Share This

10 comentaris:

  1. Eso si que es ser egoísta.
    Date cuenta que quien quiere vivir eternamente es el que tiene dinero para hacerlo. Son los megaultramillonarios, esos si que tiene rabia de que la Muerte sea el auténtico partido comunista.
    Todos reciben su parte.
    Salut

    ResponElimina
  2. Jo tenia un cap que de pobre va esdevenir molt ric, va morir relativament jove, i clamava en el seu llit de mort. No em deixeu morir ara que sóc ric.
    La mort no fa diferencies entre rics i pobres, no hi ha res més equitatiu.

    Salut.

    ResponElimina
  3. Si fuera que la eternidad, es la de la juventud, lo mismo me apuntaría. No soy ese, ya soy otro. Fui el niño o el joven deseoso de sexo, el de la madurez... Ante tanta duda de personalidad y del yo cambiante, prefiero agotar el caduco y acabar dignamente. Me he fijado una meta, dentro de mis posibilidades, que está alrededor de los 96 años,20 más de los que tengo ahora,todo depende de si habrá comida y agua para todos, que lo mismos nos liquidan por necesidad mayor, jejejje.
    Como soy creyente, no tengo problema, me espera la eternidad, bueno, si San Pedro me deja pasar. Tengo todos los papeles en regla, pero siempre falta uno.

    ResponElimina
  4. Vivir eternamente debe ser terrible, insoportable, aunque peor es vivir para siempre al lado de San Pedro, piensa que es negacionista. Mi padre habia calculado que llegaría a los 102 años, se quedó en 98, digamos que tuvo un ligero error de cálculo.

    ResponElimina
  5. Mira si es insoportable, que dentro de 20 años estarán prácticamente mis yernos, nuera e hijos jubilados, todos sentados alrededor del brasero peleando por una magdalena. Oju no lo aguanto

    ResponElimina
  6. Piensa que tengo una hija de 50 años. No hase falta desir nada más, que diria el filósofo Bernardo Schuster.

    ResponElimina
  7. Pues tened en cuenta que a medida que la medicina avance en el control del envejecimiento y la degeneración que conlleva, los tratamiento para frenar los estragos de la vejez solo se los podrán pagar los mas ricos.

    Tendremos a la vuelta de unos años, una auténtica "gerontocracia". Tipos que tendrán ciento veinte años y seguirán teniendo el control del "cotarro" a través de la propiedad de las grandes empresas.

    Hay una película que refleja bastante bien la angustia de vivir eternamente como una maldición : "Los Inmortales", la primera de la serie ( el resto, ¡¡ caca !!.... ), con una soberbia interpretación de Sean Connery.

    Después de casi cuatrocientos años, el protagonista solo anhela ser como los demás.

    ResponElimina
  8. Crec que la por a la mort és una cosa diguem-ne que normal. La raó de ser de les religions és aquesta por. A mi de nen, que si era creient, no em va servir de pal·liatiu, ans al contrari, a la por de morir se sumava la por a les posibles flames eternes ... el resultat era terrorífic. Jo crec que ni el Papa es creu de veritat això de l'altra vida eterna ... perquè estarien com Santa Teresa "y tan alta vida espero que muero porque no muero"

    ResponElimina
  9. Rodericus, d'ací a 100 anys tots calbs, viure tants anys ha de ser molt avorrit.

    ResponElimina
  10. Manuel, de petits ens acollonien amb la mort, l'infern, el purgatori..., però jo tenia un cosí de la meva mare que era el capellà més putero que hi ha hagut a la capa de la terra, i com deia la mare, si aquest no es comporta és que tot aixó no es veritat, no facis cas del que et diguin i ves a la teva.

    ResponElimina