Crèiem erròniament que tot té un principi i un final. Però inconscients com som, incapaços d'enfrontar-nos a la realitat, vam començar per eradicar la vellesa del nostre vocabulari. La rebatejarem entusiasmats com a tercera edat. Durant un temps aquesta nova manera de referir-nos a l'arruga i a la progressiva pèrdua del el cos i la ment va semblar conformar-nos. Eliminada la vellesa com a experiència col·lectiva tocava acabar també amb els vells. Els va tocar ser persones grans. El nom fa la cosa. La vellesa i els vells ja no existeixen. Per això ens neguem les paraules que defineixen perfectíssimament tant a l'una com a les altres. Així i tot la creativitat se'ns va quedar curta. El de gent gran no és un terme que tapi prou. Necessitem més paraules, noves si pot ser, que recobreixin amb més efectivitat el que no volem acceptar ni veure. Cal seguir retorçant el llenguatge per negar que el pas de el temps i la llei de la gravetat sempre aconsegueixen esfondrar les carns, la solució més eficaç està en els anglicismes i els eufemismes, aúnque hi ha aqui molt desconcert, de sobte en alguna notícia parlen de un ancià de 75 anys. No! no ens passem tampoc, als 75 anys una persona és gran, no un ancià.

Jeff Bezos, fundador d'Amazon, i l'inversor rus Iuri Milner. Han posat en marxa l'empresa Altos Labs. Rastregen el món fitxant científics experts en rejoveniment, per veure si entre tots donen amb la fórmula que ens eviti arribar a vells sense que l'alternativa resulti, com resultava fins ara, pitjor. No són els primers ni seran els últims. Larry Page, fundador de Google, també es va atrevir fa uns anys amb el seu propi projecte amb el mateix objectiu. L'objectiu que persegueixen és un món sense vellesa i després d'ell un món sense mort. La coronació definitiva de l'egoisme i de l'individualisme més extrem. Els que ens van precedir en això de viure han estat només la mà d'obra que necessitàvem per arribar fins aquí, que és on es per al rellotge, on finalitza la cursa de relleus de la humanitat. En el Món feliç de Huxley, a l'arribar als 70 anys com la gent creada genèticament no envellia, era portada a uns hotels de luxe, és a dir uns geriàtrics cinc estrelles, i allà sigilosament, sense fer soroll, anaven desapareixent un a un. Em sembla una bona mesura, ja que no podem abandonar el cos per ser energia en estat pur, millor deixar-ho.

Aquesta és la foto d'un món sense vellesa, sense mort. La immortalitat a través del rejoveniment i la reprogramació cel·lular és la que es centra en la seva derivada classista. Hi ha fets mes certs, el que més, afirmar sense matisos que si ens neguem la vellesa, ens neguem la condició de persones. Al cap i a la fi, no és el temps que un hagi un viscut sinó com ho ha viscut, amb quina intensitat, perquè per a la majoria de la gent l'eternitat seria insuportablement avorrida.