MADRID, MADRID, EM DESESPERES

 


Passar un cap de setmana a Madrid serveix per a plànyer els pobres madrilenys, que ni estan oprimits ni res. Un surt de Catalunya, arriba en tres hores a Madrid, i quan baixa del tren a Atocha, s’adona de la desgràcia que tenen a Madrid, amb la gent rient, sortint a passejar, prenent canyes, gaudint de la seva ciutat, en fi, que no tenen la sort dels catalans, que estem sempre pensant en algun nou greuge, real o inventat, això tant és, al qual ens sotmet l’Estat. Els catalans solen recollir-se d'hora a casa perquè TV-3 els informi de com viuen d'oprimits, val la pena gastar-se milions en una televisió autonòmica només perquè recordi als ciutadans com de miserables són, que, si no, capaç seria algun de ser feliç, ni que fos una estona. Em refereixo als catalans autèntics, per descomptat, que ja és sabut que no falten en aquesta terra botiflers i renegats que prefereixen sortir a prendre unes canyes que quedar-se a casa fustigant-se per la sort dels seus líders, de la seva regió o d’algun fugit de la justícia, com Déu mana.

Quina vida més gossa la dels madrilenys, que sense polítics empresonats pels quals plorar i sense colons a qui insultar han d’ocupar les seves hores a gaudir de la família, dels amics, dels amants o simplement de la vida. Els vaig veure, els vaig veure fer-ho, i a punt vaig estar de preguntar-los si no tenen enveja dels oprimits catalans, i no perquè aquests solguin posseir segona residència i cap problema econòmic –això són temes materials que no importen– sinó pel plaer quasi místic de rebolcar-se en la pròpia desgràcia, encara que sigui imaginària. Estic segur que la majoria dels madrilenys canviarien sense dubtar la vida que porten per sortir una vegada a l’any a bramar el que els diuen que han de bramar i vestir la samarreta que els manen vestir. Els catalans oprimits tenen la immensa sort de no haver de preocupar-se de res, i del que menys, de pensar, perquè per a això hi ha els líders llacistes.

Tinc la sensació que la diferent actitud de catalans i madrilenys té a veure amb els seus respectius líders socials i polítics. Mentre que els catalans miren al passat, els madrilenys ho fan al futur, i així no hi ha manera de sentir-se oprimit. Quina pena em fan, pobres madrilenys. - Albert Soler - elperiodico.cat/ca/


Comparteix:  

Comentaris

  1. Ojo con el escrito. No va nada equivocado.
    Llevamos años llorando y nuestros politiquillos sólo miran el pasado.
    Celebramos sólo derrotas, y los otros comiendo bocatas de calamares.
    Al igual es que nos gusta el masoquismo.
    salut

    ResponElimina
  2. Potser si, pero l'estem començant a abandonar, en certa manera ens estem madrilenyitzan, mentre que Madrid s'està processitzant. Mon de mones.

    Salut.

    ResponElimina
  3. Bueno, aquí en Esplugues, tampoco nos quejamos con el calor y las terrazas llenas de gente, incluso haciendo cola para sentarse. Igual en Cornellat, Sant Joan Despí e incluso Barcelona. Hay muchas Cataluña, afortunadamente. Netflix, HBO, Prime Video, el canal de Piqué...Diversidad. Si quieres ver TV3,es porque quieres. Libre y feliz.

    ResponElimina
  4. Poco veo TV3, de hecho poco veo la tele en general a excepción del fútbol. De Netflix me he dado de baja, la mayoria de series y películas son infumables, y encima las series las maltratan. Dicen que los jóvenes ya no miran la tele, lo entiendo, cuesta de verla.

    ResponElimina
  5. Es lo que sucede cuando se construye una supuesta "identidad nacional" basada en supuestos agravios y persecuciones étnicas, para algunos, estar de mala baba constantemente significa ser un auténtico catalán, aún a riesgo de acabar con una ulcera de estomago.

    Donde yo vivo, en un suburbio alejado de los barrios acomododados donde viven los acólitos de Puigdemont, lo que ocupa y preocupa es llegar a final de mes, cobrar los ERTES atrasados, conseguir cita con los médicos en el CAP, el monto de la factura eléctrica ( tanto aire acondicionado y tanto ventilador conectados todo el día y la noche..... ), el poder pagar los libros de texto del curso entrante, las becas de comedor, renovar el contrato de alquiler a un precio razonable......

    ¡¡ En fin !!, que los arrabaleros somos unos pésimos catalanes que estamos preocupados por motivos mundanos muy alejados de la causa sagrada de la identidad nacional de Cataluña.

    En caso de una hipotética independencia, nos enviarán a todos a "campos de reeducación", tal como sucedió en la Camboya de los jemeres rojos, para hacer de nosotros unos "catalanes concienciados" o declararnos irrecuperables y matarnos en aras de la buena marcha de la nación catalana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots estar tranquil, no veus com es barallen els salvadors de la aptria, ara Junaxgat provocant a Aragones, aquest que s'emprenya, Puigdemont a França i Sanchez que s'en fot del mort i de qui el vetlla. Ah! el mort, és el procés.

      Elimina
    2. Front d´alliberament judaic, Front judaic d´alliberament, Alliberament judaic reagrupament, judaics anti-romans i progresistes.....

      I tots, tots boixos per una cadira en un despatx oficial.

      Elimina
  6. Muy bueno Rodericus, muy bueno. Somos los felices,fuera del independentismo, con problemas reales

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada