El Centre d'Estudis d'Opinió ha fet pública la seva última enquesta sobre el recent ple de política general del Parlament i els resultats resulten descoratjadors, ja que el 52,8% de la població no sabia que se celebrava aquest debat i el 73,1% el va seguir poc o gens. Tot just un 10% dels enquestats consideren que es va parlar de propostes per resoldre els problemes dels catalans. No és estrany que el 40,6% pensi que no va guanyar ningú i el 30% confessi que ho ignora. El que sí que sembla clar és que va perdre la política.

L'allunyament de la gent de la política no ens hauria de sorprendre, ja que només aconsegueix que es freguin les mans els populistes o els extremistes de dreta i esquerra, que odien els valors de la democràcia liberal. Però als polítics només sembla interessar-los el poder i saben que prendre decisions comporta riscos que poden cremar-los ràpid. Fa falta compromís dels polítics, menys bronca als parlaments i més escoltar la gent. Com a ciutadans hem d'exigir el màxim als nostres polítics. No esperem d'ells que diguin com el general Franco li va et­zibar en una ocasió a José María ­Pemán: “Jove, faci com jo, i no es fiqui en política”.

La classe política ha perdut fins i tot la capacitat d'aixecar-nos l'ànim. Expliquen a la vanguardia que el baròmetre de l'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques constata que el 69% de la població valora negativament la situació econòmica d'Espanya, però pràcticament el mateix percentatge (65%) se sent satisfet amb la seva economia personal. Com s'explica aquesta paradoxa? Doncs perquè els polítics no tenen un full de ruta clar i als ciutadans se'ns han fos els ploms a l'hora de votar. Perquè s'hauria de reconèixer d'una vegada que la gent, la ciutadania s'equivoca i molt a l'hora de votar, i no en la línia que pretén Vargas Llosa, sinó perquè la gent s'equivoca en votar a personatges com Ayuso o Abascal, no per què no tinguin dret a votar-los, sinó perqué el que ho facin demostra la seva immaduresa, una immaduresa de la que se n'aprofiten els populistes o els extremistes de dreta i esquerra, als qui ja els hi va bé aquest desori. El problema de la clase política, és que no té clase ni fa política, començant per el Pp que és incapaç de viure en l'oposició i de Governar quan té el poder, a diferència del PSoE que almenys a l'oposició es comporta amb més dignitat.

Però, una gran part de la culpa de l'ascens de populistes com Ayuso o Abascal no és dels votants,  és de la premsa, de les televisions, dels periodistes vaja, perquè como no exerceixen de periodistes, el que fan es donar-els.hi  ales i fer-los créixer. Em vinc a referir a que quan entrevisten a algun d'aquests personatges es limiten a posar la carxofa i deixar que aquest digui el que més li convé e interessa. No hi ha cap periodista que faci bé la seva feina, i en un moment determinat rebati a aquesta persona quant deixa anar un tirallonga de falsedats o mitges veritats, no! ells posen la carxofa i au, a cobrar a final de més del mitjà que els paga i pel que opinen d'una manera o d'una altra. ¿S'imaginen a un periodista de veritat entrevistant a algun d'aquests personatges i que li anès desmuntant totes les seves fal·lacies una rere l'altra, fins a despullar-lo?, doncs no s'ho imaginin perquè aixó mai succeirà.

Em deia l'altre dia Carlos en un comentari que li agradava que parles de coses més quotidianes i no ho fes de política, i té raó, i és que la política a la majoria ja ha deixa't d'interesar-nos, potser perquè la política ha donat l'esquena als problemes que realment interessen a la gent i viuen al seu món de Matrix, aliens a tota realitat. Els hi ho va dir fa temps Laureà Figueroa i la seva frase continúa vigent: Señorias, ya estoy hasta los cojones de todos nosotros. Doncs au, bon vent i barca nova.