NO SABEN QUE ESTAN MORTS

 

Hi ha escenes immortals en la història de cinema. Passen els anys i aquesta escena torna una i altra vegada a la memòria en converses, o simplement recordada en solitari. De vegades són increïblement evocadores. És el que passa amb una de les escenes culminants d' 'El sisè sentit'. La pel·lícula té molts més moments impactants, però en el qual em refereixo, el nen protagonista -Haley Joel Osment- li confessa "el seu secret" a Bruce Willis. A l'marge de la frase que tothom recorda, afegeix l'actor unes paraules que expliquen tantes coses: "Només veuen el que volen veure; no saben que estan morts ".

Aquesta frase descriu molt bé a l'ésser humà actual en les nostres societats inundades per xarxes i mitjans de comunicació. Hi va haver un temps molt llarg en què les persones s'enganyaven relativament poc. Recorrien a diverses creences, mites i supersticions per suportar l'adversitat -particularment la mort-, però sabien de què depenia la seva supervivència i era pràcticament l'únic que els ocupava. No vivien pendents de la política i ignoraven la majoria del que succeïa en els seus territoris. Coneixien l'actualitat a grans trets, però només li donaven importància en el que afectava el seu dia a dia. Uns altres que vivien en ciutats procuraven estar més informats per llibres, confidències del poder o enraonies, però tampoc sabien molt més. L'important era el més local. La resta era cosa d'altres. L'enorme majoria no sabia ni llegir.

Ara la majoria de la gent està alfabetitzada i té accés a molta informació, el que hauria de conferir un major sentit del realisme més enllà de la mera supervivència. Però no obstant això, aquesta antiga tendència a acostar-se als mites, a l'irreal, segueix existint amb una potència tal que els assessors electorals dels polítics recomanen incentivar-la. El mite de la pertinença a un país, a una idea política o un ideal de societat persuadeixen a l'enorme majoria de la gent, que creu realment que quan vota als seus polítics, aquests faran realitat aquests ideals, tot i que l'enorme majoria de les vegades cap polític expliqui el bàsic: com va a aconseguir aquests objectius. Com elecció rere elecció, lògicament, aquestes metes idealitzades no es compleixen, una part del col·lectiu de votants es va allunyant del pragmatisme i de la democràcia a la recerca de la "puresa" per aconseguir per fi l'ideal, el que afavoreix opcions polítiques extremistes que només busquen arribar a el poder per perpetuar-se sense alternança. I no pocs ciutadans, farts de les mentides d'aquells polítics que tant van prometre, donen suport a aquestes opcions extremes. Ja ha passat abans i per desgràcia pot tornar a passar, amb resultats sempre desastrosos molt ben coneguts.

Massa ciutadans afavoreixen amb la seva mitomania que les eleccions les guanyin extremistes amb una imatge cada vegada més grotesca. Igual que a la ciència, l'única solució és la renúncia al mite i l'acostament a la realitat. - Jordi Nieva-Fenoll - elperiodico.cat/ca/