Quan passat un temps s'analitzi la Catalunya post 1 d'octubre, el galimaties polític no tindrà cap altra explicació que no sigui de caràcter psicològic. Doncs bé, mentre que a la tercera institució del país –potser la segona en marge de disposició arbitrària de recursos– Junts per Catalunya dona i donarà el seu suport incondicional al PSC de Núria Marín i li aprovarà els pressupostos sense queixar-se, en el Govern de la Generalitat (on Junts té la Conselleria d’Economia) declinen no ja comptar amb el PSC per aprovar-los, sinó fins i tot sondejar-los. Això després de l'enèsima pulla al president Aragonès, amb Junts pactant amb el PSC l'ampliació de l’aeroport del Prat. ¡Ajuda’t i Déu t’ajudarà! Ho diu Sergi Sol: "Ens estem independitzant malament". I té raó, tota la raó. Haurien d'aprendre aquests independentistes de sarsuela dels seus col·legues del país basc, que de facto són ja independents o d'Isabel Ayuso que en un procrés de processització com diu Bernat Dedeu, está aconseguit la independencia de la Comunitat de Madrid, sense aldarulls innecessàris i anant per feina. Mentre, aqui amb alló de 'garses o perdius' 'Esquerda republicana' i 'Arreplegats pel cat' van marejant la perdiu uns i la garsa els altres,  perdent-se en baralles internes inùtils, fins al punt que han fet perdre la paciència al Cercle d'Economia que, amb més raó que un sant els hi ha llegit la cartilla. Com diria Laporta: Que n'aprenguin!, i que s'afanyin a fer-ho, el temps s'acaba, tot està per fer i cada vegada sembla menys possible.