ALGÚ ENS VOL ENGANYAR

Algú ens vol enganyar, això és la mentida - Joan Fuster i Ortells 

No és d'ara, ja ve de vell, la veritat és que actualment la mentida s'ha accentuat, cada vegada resulta més fàcil mentir als mitjans de comunicació, per què cada vegada més gent està disposada a creure's les mentides que escolten o llegeixen, sense ni tan sols plantejar-se la possibilitat de contrastar-les. Vivim en un món esgotador, la quantitat d'informació ens aclapara, no és possible absorbir la quantitat exagerada d'informació amb què ens bombardegen cada dia, no ens dona temps a considerar si és cert el que acabem de llegir o no. Quan llegim o escoltem alguna cosa que requereix una mica de temps i esforç, perquè la persona que l'ha escrit s'ha molestat a matisar la informació, ens resulta pesada i acabem llegint-la en diagonal com Woody Allen. A més, per entendre bé certes notícies o opinions, cal dominar la matèria, o estar al dia del que ha passat els darrers mesos, quan es tracta d'un tema d'actualitat, o fins i tot anys per a un altre tipus de temes; i cal tenir memòria, si més no la necessària per recordar què es va dir des del principi en el desenvolupament d'una notícia. Només així podem saber si el que llegim en aquest moment és versemblant, a la llum del que ha passat o si es tracta simplement d'una invenció sobtada encaminada a manipular l'opinió pública.

Per això els polítics, han arribat a la conclusió que el que funciona a la publicitat i al màrqueting ha de funcionar necessàriament en altres camps. Missatges directes, senzills, potents, que estiguin clars des del principi, sense que importi massa si és veritat o no. Sobretot col·locar el titular que interessa donar a conèixer. El ciutadà mitjà que mira el diari llegint els titulars i les quatre línies destacades en negreta i creu que s'ha assabentat del que està passant i utilitza aquesta informació per comentar les notícies amb els seus companys de feina, amb la seva família i amics, i es sent ofès si algú li crida l'atenció sobre detalls que ell no ha retingut a la memòria, i molt més si li diuen que aquella notícia era simplement mentida. Si, a més, aquesta altra informació ve d'un diari que no és el que un llegeix habitualment, l'ofensa és més gran perquè procedeix de l'enemic i, per tant, no pot ser certa.

Sorprèn que quan algun polític menteix en directe davant dels mitjans, cap periodista li rebata les fal·làcies amb arguments, la seva actitud és simplement acostar el micròfon o el mòbil, i deixa que el polític menteixi descaradament. Gairebé ningú no té temps ni ganes de fer l'esforç de contrastar informacions i arribar a una opinió pròpia basada en les fonts de més fiabilitat. Les mentides són fàcils de col·locar i de creure perquè, com que no tenen matisos, s'entenen a la primera, susciten una forta resposta emocional i reforcen les creences pròpies que ja estan basades en mentides anteriors.

Des de fa uns anys les mentides i notícies falses s'han fet habituals i ja ningú no s'escandalitza per això. El calumnia, que quelcom queda, s'ha convertit en la forma normal de relacionar-se en ambients polítics. El si t'acusen, nega-ho tot, és el més freqüent. Estem començant a funcionar com ja va predir Orwell al seu “1984”: es redueix la ració de xocolata, però s'informa a la població que la ració ha estat augmentada, i ningú protesta. El curiós és que Orwell parlava d'una societat totalitària on dissentir portava la tortura i la mort, i nosaltres morem en una societat on no dissentim per pura estupidesa; ni tan sols per covardia, sinó perquè, en el fons, ens és igual, ho acceptem, com Winston ens hem rendit. Això és el perillós, i el que és terrible.