UNA VEU PER L'ETERNITAT

Quinze anys després de mort, Oswald Laurence segueix dient “Mind the gap” - Rafael Ramos - lavanguardia.

Les xarxes socials han descobert la seva gran història d'amor, Anna Karénina, Cimeres borrascoses o el Gran Gatsby de l'era de Twitter, Instagram i Facebook. Els protagonistes són Oswald Laurence, un actor de poc èxit la carrera del qual va tocar sostre quan va aparèixer com a personatge secundari en uns quants episodis de la sèrie de televisió El santo, al costat de Roger Moore, i Margaret McCollum, metge de la sanitat pública britànica. Com gairebé totes les grans històries d'amor, té un punt de tristesa. Es van conèixer el 1992, un moment en què ell, per guanyar-se la vida a l'Anglaterra de John Major, havia aparcat la seva professió i exercia de guia turístic per a una agència de viatges i una companyia de creuers. Els seus camins es van creuar quan Margaret, que aleshores tenia trenta-set anys, va anar al Marroc amb uns amics i es va enamorar. Primer de tot, de la seva veu.

Era una veu extraordinària, com la de Manel Vich tants anys al Camp Nou, o la de Matías Prats pare retransmetent corregudes de bous i partits de futbol a l'Espanya del franquisme i la transició, o la de Vin Scully a l'estadi dels Dodgers de Los Angeles. Greu, clara, precisa, plena d'autoritat i alhora minimalista. Margaret no la va poder resistir. Van començar a sortir durant aquelles vacances, van viure junts onze anys al nord de Londres i es van casar el 2003. Oswald va sucumbir el 2007 a uns problemes cardiovasculars que l'afligien.

Però Margaret no va ser la primera a sucumbir a la veu. Molt de temps abans, a finals de la dècada dels seixanta, ho havien fet els responsables del metro de Londres, que li havien pagat dos-cents euros per gravar l'icònic missatge de Mind the gap amb què s'adverteix els usuaris de la distància de separació entre els vagons i l'andana (encara ara, cada any es produeixen accidents en ensopegar la gent).

Després de la mort d'Oswald Laurence, la seva vídua, que avui té 67 anys, va continuar exercint com a metge. I sempre que agafava el metro per desplaçar-se per la ciutat, i encara que hagués de fer una volta, procurava passar per l'estació d'Embankment, a la Northern Line, l'única de les 242 que formen part de l'Underground on seguia sent el seu marit qui recomanava anar amb compte amb el buit de diversos centímetres que hi ha entre els cotxes i la plataforma. De vegades, quan sentia molta nostàlgia, fins i tot hi anava expressament, s'asseia en un banc i deixava passar diversos trens per sentir-li dir: mind the gap, mind the gap.

Quin no seria el seu disgust quan el 2012, cinc anys després d'enterrar el seu marit, va passar per Embankment i es va trobar que la veu havia desaparegut, reemplaçada per una altra completament mecànica d'un anunci digitalitzat. Desolada, es va dirigir a Transport for London, l'empresa que gestiona el metro. La seva història va tocar una fibra sensible de la burocràcia, que va remoure cel i terra per trobar als arxius una còpia de l'enregistrament de Laurence, restaurar-la, registrar-la en un CD i enviar-la. No només això, sinó que van tornar a posar-la a la megafonia de l'estació.

D'aquesta manera, l'exactor i guia turístic segueix d'alguna manera viu no només per a Margaret sinó per als 1.250 milions de persones que al cap de l'any fan servir l'icònic tube, el més vell del món (es remunta al 1863) i el més llarg d'Europa (402 quilòmetres), amb onze línies que aviat es convertiran en dotze amb la inauguració de l'Elizabeth Line. En un mateix moment circulen fins a 543 trens fent ziga-zaga per tota la capital i els seus voltants. De les 242 estacions, la més antiga és Baker Street, la més profunda Hampstead, a seixanta metres per sota terra, i la menys freqüentada Roding Valley, a prop del bosc d'Epping. La primera escala mecànica es va instal·lar el 1911, i la més costeruda és la d'Àngel, que baixa (o puja) vint-i-set metres. Algunes van servir de refugis antibombes durant la Segona Guerra Mundial, d'altres estan abandonades i només s'utilitzen per a la filmació de pel·lícules d'època, i visites turístiques ocasionals on Oswald Laurence podria fer de guia o posar la veu, però no ho fa.

El cas de Margaret i Oswald ha causat commoció a les xarxes, però ja fa més de dos anys que a ella no se la veu per Embankment. Potser per la pandèmia. O perquè pot escoltar la veu del seu marit sempre que vulgui en un CD. Totes les històries d'amor, fins i tot les de Madame Bovary,Jane Austen i Emily Bronë, tenen una mica de prosaic...