LA BRETXA DIGITAL

L'economia de la gent pobra i dels petits comerços es basa en els diners en efectiu. És probable que la implementació de nous sistemes de pagament eixample la bretxa de la pobresa i marqui el camí cap a nous i preocupants nivells de vigilància. Els canvis en la forma dels diners no són res de nou. Els diners són tecnològics. Les monedes de metall van tornar obsoletes a les petxines de mar, les dents de balenes i altres formes primitives de diners. La impremta va tenir el mateix efecte sobre els metalls preciosos: en el seu lloc, vam començar a utilitzar paper moneda. La banca electrònica va acabar amb l'era del xec i ara, els sistemes de pagament 'sense contacte' o contactless estan fent el mateix amb l'efectiu, cada vegada més incòmode. En general, al mercat guanya la comoditat.

Està molt bé, sempre que les persones puguin triar amb llibertat. El que em preocupa és la guerra extraoficial desfermada contra els diners en metàl·lic, des de les mirades de sospita que un rep quan paga grans quantitats de diners al comptat fins a la croada europea per decomissar els bitllets de 500 euros. No crec que s'hagin pensat bé les conseqüències. De fet el que sembla normal es que s'imposi la digitilització a la banca, un aspecte que s'hava reivindicat fa temps en el sentit d'eliminar el diner físic en paper cambiant-lo per la tarja. S'havia provat amb la targeta moneder fa uns anys, però no va acabar de funcionar per què el bancs cobràven uan comsisió excessiva. En un món sense efectiu, cada pagament que es realitzi serà fàcil de rastrejar. Vol dir que governs i bancs tindrien la possibilitat d'accedir a aquesta informació, a tota la informació sobre els nostres moviments.

Sembla doncs que la digitalització que ara s'està imposant seria del tot necessària i raonable, però provoca alguns danys col·laterals, com la indefensió del món rural, on hi ha pobles sense caixer ni oficina Bancaria, i aquí si que hi ha una bretxa digital real i palesa. Però l'altre bretxa, la que origina la protesta d'avui dels jubilats o gent gran en general de no treure diners del caixer, no té cap sentit, no deixa de ser una rebequeria de cap de setmana. Tota aquesta gent que es queixa, gent de 70/80 anys, han tingut 50 anys per posar-se digitalment al dia i be que ho han fet amb el que els hi ha convingut, com els mòbils. Per tant el que han de fer es espavilar i aprendre en comptes de queixar-se, car la seva queixa infundada difumina la real de les zones rurals.  A  vegades no cal ser molt espavilat, només cal fixar-s'hi, i que acabariem on  comencem a estar estava cantant i era questió de temps, un temps que la pandèmia ha escurçat. El que demostra tot això és que quan neix un nou model de societat n'hi ha sempre un altre que es resisteix a morir.