Era una taula rodona, la més matinal, del festival BCNegra, que se celebra fins al proper dia 13 a diversos llocs de Barcelona. Paco Villar, un erudit sobre la vida nocturna que ha publicat fa poc el llibre 'El asesino anda suelto': deu casos sense resoldre, va explicar que “als anys trenta, Barcelona era un centre important del tràfic de persones, el port més important de la Mediterrània . Teníem fins i tot oficines clandestines que falsificaven documents a les dones que s'enduien cap a Amèrica”..
Ricardo Fernández Sánchez (Ricardito) fou condemnat per la mort de Pablo Casado - Josep Brangulí- ABC

Un dels deu assassinats va fer que el públic, potser també una mica influït pels fantasmes del lloc, s'estremís amb l'assassinat de Pablo Casado el 1928 (un sector fins i tot va patir un atac de riure nerviós). Aquell any, en efecte, va arribar a l'estació de tren d'Atocha, a Madrid (llavors anomenada Estación del Mediodia), una caixa des de Barcelona que, quan la van obrir, va resultar que contenia el cos d'un home esquinçat... i sense la cap. Després de les investigacions, va resultar que es tractava de l'industrial Pablo Casado, descrit per la premsa, com va recordar Balada, com “un home en excés atiat”, de fet “primer el van identificar perquè tenia les mans molt cuidades i roba interior de seda, l'única cosa que no tenia era el cap”. L'assassí era el seu criat Ricardito. Corominas va recordar uns temps en què l'homosexualitat, als diaris, només s'associava als crims i va referir una qüestió de pes: “Hi ha també una rumorologia al voltant del suïcidi del fundador del Barça, Joan Gamper, que es vincula a una possible relació sexual amb un home”. Així doncs, entre crim i crim va anar passant el matí: que si Pepe la Valenciana, és a dir, el cuiner José Calabuig, que va aparèixer mort el 1943 en un pis que llogava al carrer Robador, víctima de diversos cops de destral i amb la bragueta baixada; que si la baronessa Agnes von Fries, clienta habitual del Ritz... Villar se n'ocupa de molts al seu llibre. - elperiodico.com