Als Estats Units, la fi del món constitueix una florent indústria des de la guerra freda, i la filosofia survivalista, una forma de vida; els aficionats al canal Dark els hem vist en infinitat de pel·lícules preparant-se per al pitjor i si alguna cosa hem après és que en realitat ficar-se en un forat no serveix per a gaire, perquè d'una manera o altra els protagonistes l'acaben picant, només que més tard i pitjor que la resta. Mentre els que som classe mitjana o així ens ho creiem rondem aquests dies els súpers amb llistes d'articles suposadament imprescindibles en cas d'Apocalipsi, altres més acabalats es fan construir búnquers, per si al final els senyals que aquests dies es multipliquen tenen raó de ser .
Això no és obstacle perquè aquests dies el nostre país s'hagi sumat a aquesta tendència i el totxo hagi trobat una nova manera de reconvertir-se; Si busquen a internet, trobaran ja anuncis individuals i propostes de diferents empreses dedicades a la construcció i venda de refugis aptes per a catàstrofes nuclears, de diferents mides i preus, de nova edificació o reformant un soterrani o un celler, per a famílies o col·lectius, per un parell de setmanes, habitualment, o per anys, amb els seus cultius hidropònics. Encara que no sé jo si vas al banc a demanar una hipoteca per comprar un búnquer que cara et posaran, entre altres coses perquè de produir-se l'apocalipsi, els clients s'estalviarien pagar la sosdita hipoteca.
Després hi ha els aliments que has de tenir al teu refugi per sobreviure uns quants anys i no sé jo si valdria la pena, perquè els més grans en cas de guerra nuclear ja no podrien tornar a sortir, a més que en tancar-te allà dins se suposa que ho fas amb la dona, la sogra, els fills... un autèntic descens cap a l'infern. Millor deixar-se de búnquers, i si es produeix un apocalipsi ser dels primers a sucumbir, perquè el contrari, vist el que s'ha vist, poc val la pena.