El director de l'oenagé Open Arms, Oscar Camps, es pregunta per què en nombroses ocasions els immigrants rescatats a la Mediterrània procedents de Síria, Afganistan o Àfrica, romanen en vaixells esperant un atracament durant setmanes després de jugar-se la vida davant de les facilitats que està veient en el cas dels ucraïnesos. “La igualtat que pregona el dret internacional no és tal”, argumenta Camps. En el cas d'Ucraïna, -afegeix-, "hi ha hagut una campanya interessant i potent per transmetre una posició comuna, ampliada pels mitjans de comunicació".

Tots són víctimes dels mateixos horrors universals que provoca una guerra, però no tots estan sent acollits de la mateixa manera sota el paraigua d'Europa. Per què un refugiat d'Ucraïna sí que mereix totes les facilitats que hi ha hagut i per haver-hi per gaudir de la protecció immediata de la Unió Europea (UE) i no així un refugiat sirià o afganès -entre moltes altres nacionalitats afectades per conflictes bèl·lics-, condemnat a romandre en camps de refugiats en condicions infrahumanes mentre tramiten la petició d'asil?

La guerra d'Ucraïna, amb els seus tres milions de refugiats en menys d'un mes, l'èxode més ràpid des de la segona guerra mundial, ha posat sobre la taula una constatació que debaten especialistes en drets humans i legislació internacional així com membres de les organitzacions no governamentals que assisteixen les persones que han fugit del seu país a conseqüència de la guerra. "Doble raser", "refugiats de primera i de segona", "discriminació", "component racista" són algunes de les contundents conclusions que plantegen les fonts consultades.

Per entendre la diferència de tracte als refugiats ucraïnesos respecte a refugiats d'altres nacionalitats en crisis anteriors –diferència en què estan d'acord els experts– cal partir que UE ha aplicat, per primera vegada en els 20 anys de la seva existència , la Directiva de Protecció Temporal. I sobretot 'perquè mai abans la UE havia tingut la percepció d'estar davant de 'la nostra guerra' i 'els nostres refugiats'; unes persones properes, europees, rossos, de classe mitjana".

Des de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), celebren la reacció de les autoritats europees. "És com hauria de ser sempre". Tot i això, la gestió "positiva" d'aquesta crisi ha posat en seriosa evidència a les "pèssimes" actuacions anteriors. La portaveu d'ACNUR recorda especialment la crisi migratòria del 2015, quan milers de refugiats de la guerra de Síria van quedar abandonats a la seva sort a països limítrofs en camps de refugiats durant anys.

Tampoc ajudem els mitjans que s'han bolcat en aquesta guerra de manera fins i tot exigerada, mentre s'obliden dels exiliats del sud. Fixeu-vos que fa un parell de mesos i pel que sembla per la informació que rebem, que a la Mediterrània no hi ha ni una pastera, cosa que no és certa, però la impressió és que és així. Hi ha doncs refugiats de diferents nivells a Europa i en aixó hi té molt a veure, no només el color de la seva pell, sinó per l'estat de les barbes del veí ucraïnès, que ens afecta directament, i el record del poema de Martin Niemöller.