'CALL TO RUSSIA'

Mural "No a la guerra" de Maximiliano Bagnasco, a Buenos Aires, inspirat en una de les fotos convertides en icòniques i que la propaganda russa intenta desacreditar. - Àlex Gutiérrez - ara.cat. 

Des de fa tres dies, quan el Tomas plega de la seva feina en una agència de publicitat lituana se'n va a casa i truca a russos a l'atzar. Intenta fer-los veure que la informació que probablement tenen sobre la guerra a Ucraïna està basada en un relat fantasiós, imposat fèrriament per Putin als mitjans de comunicació del país. Els recomana que truquin a familiars o amics que tinguin a Kíiv, a Lviv, a les ciutats atacades. La majoria no volen escoltar-lo. Una senyora gran va amenaçar-lo amb trucar a la policia. Els pocs que expressen reserves amb la invasió ho fan amb la por de qui tem que està dient alguna inconveniència en una societat altament vigilada.

El Tomas és un dels milers de voluntaris que s'han apuntat a la iniciativa Call to Russia. Una web els proporciona números de telèfons de pagament de ciutadans particulars russos i a través de trucades de WhatsApp intenten guanyar d'individu en individu la batalla del relat sobre el conflicte a Ucraïna. O, com a mínim, dipositar la llavor del dubte. "El més habitual és topar amb algú que repeteix fil per randa els arguments que fa circular el Kremlin –explica a l'ARA el Tomas, de 38 anys–. Amb aquests és impossible raonar-hi. Com a molt els deixo amb una pregunta: ¿si Putin és el gran llibertador, per què els ucraïnesos que fugen estan anant massivament a Polònia i no a Rússia?".

De tant en tant algú sí que accepta el diàleg. "Solen ser persones que, per principi, estan en contra de la guerra, tot i que creuen que malgrat tot Rússia està fent el que li pertoca, perquè han comprat també l'argument propagandístic de la nazificació". El grup més interessant, per al Tomas, són els que admeten que la guerra no té justificació, però es declaren incapaços de fer-hi res. "No els demano que es manifestin, perquè sabem que podrien acabar detinguts fàcilment. Però sí que considerin com poden compartir el seu punt de vista".

Els voluntaris com el Tomas poden deixar feedback a la mateixa web que gestiona la iniciativa. Segons explicava a aquest diari un portaveu de Call to Russia, en aquests primers dies s'ha aconseguit trucar unes 2.000 persones per hora. I fins a 7.694 voluntaris han deixat un informe sobre com els ha anat. Un terç de les trucades no s'arriben a contestar. Un 19% diuen que s'han equivocat de número. Però en un 25% de casos s'estableix un diàleg. "Hem de recordar que es tracta de converses increïblement difícils, tenint en compte la propaganda massiva i la repressió a la qual estan subjectes els russos. Per això pensem que les converses personals, ni que sigui picant a porta freda, són l'única manera d'escampar la veritat pel país", declarava el representant d'aquesta iniciativa, que va acceptar parlar sota condició d'anonimat.

Call to Russia és només un exemple de com aquesta guerra es lliura al front, però també a la trinxera de la informació i, inevitablement, de la desinformació. Dijous una fotografia d'AP sobre el bombardeig d'una maternitat a Mariúpol s'obria pas a les portades de la immensa majoria de diaris d'Occident. No a Rússia, on les primeres pàgines del dia mostraven asèptiques imatges de buròcrates. I els propagandistes de Putin s'afanyaven a negar l'atac a l'hospital ucraïnès. L'ambaixador rus al Regne Unit, per exemple, assegurava que la imatge era una fabricació protagonitzada per una instagramer, desqualificava el fotògraf titllant-lo de "propagandista" i afirmava que l'hospital feia temps que no estava operatiu i que s'havia convertit en una base per al Batalló Azov, un grup paramilitar neonazi. Twitter va esborrar el missatge del diplomàtic, però la negació de l'incident és l'única narrativa permesa en un país on el govern nega fins i tot l'existència d'una guerra ja que, segons el seu relat, només estan practicant una "operació militar especial".

Enmig d'aquesta guerra d'intoxicacions informatives, però també de negació de la realitat palmària, el periodisme juga un paper clau per destriar els fets de les fake news. I pren especial rellevància el paper dels verificadors. L'agència Efe té un departament especialitzat en destriar el gra de la palla infoxicadora, dirigit per la periodista Desirée García. En el cas de la fotografia de Mariúpol, Efe Verifica ha comprovat que l'hospital va comprovat que l'hospital va ser efectivament bombardejat per efectius russos. I, a més, ha comprovat –a través de l'ONU– que el centre estava en funcionament en el moment de ser atacat. Sovint les intoxicacions russes prenen forma de (falses) verificacions: plantegen una teoria conspirativa i esperonen el lector a "pensar per ell mateix". És a dir, el fan dubtar per sistema. "El propi compte de l'ambaixada russa a Twitter difon publicacions que simulen verificacions i que en realitat incorporen falsedats", explica a l'ARA García. A més de Twitter i Facebook, Rússia està fent servir plataformes de missatgeria tancada, com Telegram, per enviar propaganda directa a contactes en mitjans de comunicació occidentals".