La invasió d'Ucraïna i el paper que ha exercit en aquesta crisi per Volodimir Zelenski ha despertat l'interès per la figura del president que ha encapçalat la resistència a l'atac de l'exèrcit rus. La seva és una trajectòria poc habitual en els mandataris polítics, ja que abans de convertir-se en el sisè governant de la història d'Ucraïna va ser actor i còmic. El seu paper més conegut va ser el de la sèrie de televisió Servant of the People (Servidor del poble), que va tenir, a més, caràcter premonitori, ja que hi encarnava un professor d'història que es converteix en president de forma accidental. Mediaset España ha comprat els drets de la sèrie per emetre'ls en obert en algun dels seus canals.

Per dirigir-se a la població, Zelenski emula el protagonista de la sèrie en què interpretava un professor de secundària que acaba presidint Ucraïna i es dirigeix ​​als ciutadans per videoselfie. Mentrestant, els influencers pro Putin calquen, paraula per paraula, el mateix missatge, que transmeten als milers de seguidors, en un país que ha retrocedit trenta anys en dues setmanes. A les xarxes, alguns periodistes que s'han traslladat a zones frontereres o en conflicte es posen al centre del que publiquen, cosa que els retreuen els tuiters per anar d'herois. Però el mitjà no és el mateix que el perfil d'una xarxa social, suposadament personal i on cadascú penja allò que vol. És la imatge que decideixen donar. Ara és urgent opinar sobre qualsevol cosa. El context ja no importa. Tot és símbol i immediatesa. 

Les imatges no valen més que mil paraules, però van directes al cor, i l'enfocament que se'ls hi doni, en determinarà la interpretació. Als reportatges s'alternen vídeos de ciutats arrasades i testimonis desoladors amb la promoció de novetats editorials i notivies de la pujada de la llum i el gas. El cervell processa una informació inconnexa i contradictòria, sense coherència argumental. Incapaços d'assimilar-ho, optem per la simplificació o la desconnexió per desinterès o reiteració, cosa que equival a l'immobilisme. El que s'ha publicat, tot i ser personal, és públic, i alhora, una representació. La superficialitat d'acceptar com a vàlid la primera cosa que sentim exigeix ​​una constant renovació d'estímuls. Altres cauen en la frivolitat d'actuar com si estiguéssim als opulents anys noranta. I així, en una guerra real, el màxim representant de la diplomàcia europea ens demana que abaixem la calefacció, mentre el dirigent Ucraínes imita amb encert el personatge de ficció la popularitat del qual el va portar a guanyar unes eleccions, i a guanyar de moment la batalla mediàtica a l'inexpressiu Putin.