El telèfon fix, considerat obsolet per a molts, abans era molt important. A casa encara el tenim, en una tauleta al passadis damunt d'un tapet brodat que va fer la mare. Bàsicament el tenim per si truquen familiars llunyans, que ja pocs en queden. Peró la finalitat actual del telèfon fix, és sobre tot, rebre trucades sovint a hores intempestives o de migdiada de companyies que perfectamewnt conscients que agafarà el teléfon algú de certa edat, probablement sol, despistat i vulnerable, i tot per vendre-li ves tu a saber, o cambiar-lo de companyia telefònica sense que ni tan sols se n'assabenti. Altres que truquen, despenges, i es talla, o et surt alguna gravació ininteligible. N'hi ha una també que és del Banc de Sabadell, que et diu: si vosté està en descovert pulsi 1, si no 2. I et demana el DNI. Segons el Banc ells mai demanen del DNI, pero em temo que darrere aquesta gravació hi ha alguna companyia externalitzada. També truquen sovint una empresa que et diuen que estan per Sabadell últimament i t'ofereixen un servei de massatges,  però per les trucades fa més d'un any que estan per Sabadell.

Que lluny estem de quan per trucar a una altra població havies de demanar conferencia. Durant la postguerra i fins i tot més endavant, quan en aquest país encara no érem 2.0 ni whatssapejavem i altres foteses modernes, per trucar de Sabadell a Sant Feliu de Codines - per exemple - s'havia de despenjar el telèfon i demanar conferència (podien ser dues o tres hores) Aleshores, s'hi posava la telefonista - Conxita es deia - i li demanaves que et poses amb el 42 (els telèfons eren de dos dígits), o directament li demanaves que et poses amb el Dorsé que en aquest cas és amb qui volia parlar el meu pare. La Conxita qual una precursora de la Cia o 'las chicas del cable' escoltava totes les converses, i la prova la tenim en que un dia el Santiago, no recordava a quina hora havia quedat l'endemà amb el Dorsé (el meu oncle), i com aquest no contestava li ho va preguntar a la Conxita: a les 9 del matí heu quedat - li va dir -".Quedi constancia de la profesionalitat de la Conxita.

Cada vegada queden menys telèfons fixes a les cases, gairebé es podria considerar un acte romàntic tenir-los, però ja formen part del paisatge de la nostra vida i com la nostra ombra, moriran amb nosaltres. Aquests telèfons, només serveixen per rebre trucades perdudes, trucades inútils, trucades molestes.


El de la foto de dalt, vindria a ser un telèfon actual, amb més prestacions i aquest seria un clàssic de marcador circular de tota la vida de la generació silenciosa dels pre-boomers.