M'odien i això no té cap mena d'importancia, pero m'obliguen a odiar-los, i això si que en té, deia Fuster. Últimament es parla molt d'odi i s'acusa a gent d'odi, fins i tot amb massa lleugeresa i no sempre amb la raó per bandera. Recordareu que varen detenir un jove de 20 anys per haver publicat tuits ofensius sobre la mort del Fiscal Maza i tambè per amenaces al senyor Millo, res a dir, sembla correcte i no hi ha res a objectar, aquesta persona es va comportar com un miserable, però si bé és condemnable el fet d'amenaçar al Sr. Millo, els tuits ofensius sobre la mort del Fiscal Maza serien més discutibles, o almenys no s'han perseguit altres delictes o pressumptes delictes d'odi amb tuits ofensius similars, com quan la mort de Muriel Casals, l'accident de Germanwings o contra el President Puigdemont i la catalanofobia/hispanofobia en general, entre altres. Fins i tot el 'a por ellos' es pot considerar un acte d'odi. Són tots actes d'odi que no han estat perseguits per la Fiscalia, que nomès persegueix els delictes d'odi que li convé i interessa, i omet condemnar i actuar contra els altres, i per tant prevarica, conscientment, cínicament. No és pot esperar res de bo d'aquesta gent, que han fet de la manipulació i la mentida una arma d'us diari i massiu, que genera odi. I el pitjor és que els independentistes que tant es queixen son igual d'execrables en la pràctica del delicte d'odi per combatre a l'altre.
L'odi és definit com un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir al seu objectiu. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat; uns altres, com Elie Wiesel, consideren a la indiferència com l'oposat a l'amor. L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia, o sia que no tinc tan clar fins a quin punt el Govern acusa d'odi bàsicament als qui no combreguen amb ells i la seva discutible manera de pensar i actuar. 
El delicte d'odi esà molt circumscrit a les xarxes, sobretot twitter, on els haters campen a gust insultant a tort i a dret. I és que a twitter s'ha d'anar molt en compte, car et crida a participar d'aquesta orgia de desbarrar amb molta facilitat, i sovint s'hauria de comptar fins a deu abans de publicar un tuit del que als cinc mints t'en penediras d'haver piulat en el millor dels casos.
Però la sublimació del delicte d'odi, ve a ran de la llei mordassa perpetrada després del 15-M, que de fet, dona patent de cors a l'Estat per actuar impunement contra tot el que discrepi del seu discurs o simplement el molesti, i és preocupant perquè retalla no ja la llibertat d'expressió sinó drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, que resten indefensos davant aquesta maquinaria de represió orwelliana. Una maquinaria que es va activar i descontrolar a ran del judici del procés i els fets posteriors.


Una magistrada del jutjat contenciós administratiu 9 de Barcelona ha anul·lat la multa de 60.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona va posar a l'organització Hazte Oír per passejar per la capital catalana amb un autobús que negava la violència masclista. La sentència considera que preval el dret a la llibertat dexpressió. La jutgessa també ha retirat una altra sanció de 3.500 euros per fer publicitat perjudicial als interessos generals però ha mantingut una tercera multa de 3.500 euros per col·locar vinils als vidres de l'autobús.
L'ajuntament va interposar una sanció molt greu al considerar que els missatges atemptaven contra la dignitat de les persones.

I ja hi som, el que succeeix és que considerem delicte d'odi alló que ens convé o interessa. Valtonyc o Hassel considerem que fan us de la seva llibertat d'expressió, però si els de 'Hazte oir' fan el mateix amb el seu autobús, considerem que és delicte d'odi, etc, etc. quan no deixa de ser llibertat d'expressió, una llibertat d'expressió que com no ens agrada considerem que és delicte, i cert és tambè, que un Ajuntament tampoc està capacitat per decidir en aquest sentit, com li ha recordat la Jutgessa del jutjat contenciós administratiu núm 9 a l'Ajuntament de Barcelona.

La legislació no ajuda tampoc a delimitar el delicte d'odi. Textualment diu:
"El delito de odio consiste en una infracción o acto penal motivado por prejuicios contra una o varias personas por el hecho de pertenecer a un determinado grupo social."; la definició és d'una ambigüitat que fa que es pugui considerar delicte d'odi el que el legislador de torn vulgui.