En el resum dels fets, després de les dificultats dels últims quatre anys, cal sortit d'aquest malson per despertar-nos a una nova vida. Quan només sortíem d'una crisi financera global agreujada per polítiques socialment injustes, va arribar la pandèmia que ha segat milions de vides, 100.000 al nostre país. Sobrevivim, encara que el virus hi continua, gràcies a l'esforç del sistema de salut pública i els seus professionals. I perquè les mesures de confinament ens van donar temps perquè la ciència descobrís vacunes eficaces en un temps rècord. Van tornar la crisi econòmica, la destrucció d'empreses i de feina. A Espanya vam tenir millor protecció que la majoria de països, però tot i així ha  estat molt dur.

Quan semblava que sortiem de a paralisi de la pandemia, va arribar a Europa una guerra absurda i destructiva que ens retrotrau als pitjors moments de la nostra història. La guerra va provocar una crisi energètica i una inflació destructiva. Mentre les institucions perdien legitimitat i els ciutadans se sumien en la desconfiança i la por, exasperats per unes xarxes socials que sembren animadversió.

Mentre anàvem trampejant la situació i ens instal·lavem, en un ilusori carpe diem a l'espera d'un setembre caòtic, va Draghi i dimiteix, i aixó que era lloat per tothom de lo bé que ho feia, però Itàlia és així, i la partitocracia mana i mana molt. Un gran mes el de septembre a Itàlia per anar a eleccions.

A Espanya, torna el PSOE, per substituir al Sanchisme, mentre la oposició no hi és ni se l'espera, no li cal mostrar-se. I Catalunya... res, amb les seves foteses cainites de sempre i poca cosa més, sort que la ciutadania va a la seva i no anem tan malament com podria semblar.

El resum dels fets, seria que no ens enfrontem a una maledicció, sinó a nosaltres mateixos, a la nostra incapacitat de coexistir en pau i units. A Europa encara som a temps de tornar a la casella de sortida de la Unió. A reconèixer la nostra humanitat comuna i gestionar-la conjuntament des d'un Govern únic i fort. Ho aconseguirem? No ho crec. 

A Itàlia a l'onada de calor, que més que onada sembla un Tsunami, l'han anomenat APOCALIPSI 4800. Doncs aixó.