Tot el de bo que puguem tenir ve de la nostra indolència, de la nostra incapacitat de passar a l'acció, de dur a terme els nostres projectes i designis. És la impossibilitat o el rebuig a realitzar qualsevol cosa què manté les nostres virtuts, i és la voluntat de donar el nostre màxim rendiment el que ens porta als excessos i als desajustos. Del que es podria deduir que, sense arribar a l'extrem de Bartleby l'escrivent, la indolència és la millor o potser l'única de les nostres virtuts, encara que les societats en general considerin la indolència com una mena de sabotatge.

La indolencia aconsella plagiar, menys feina i més possibilitat d'encert. I no us cal passar ànsia per fer-ho. Això que acabo d'escriure, efectivament, s'assembla moltíssim al que ha escrit ja un altre senyor. No m'estranyaria gens que la semblança fos quasi literal. Però, ho repeteixo, no per això heu de veure-hi compromesa la vostra originalitat. Aquella semblança és, sempre, pura coincidència. I noteu-ho bé: dues persones només poden coincidir en algun lloc - o en alguna idea - quan vénen d'indrets distints. l'òriginalitat radica, al capdavall, en la procedència..., deia Fuster, que ens va deixar alguns aforismes sobre el plagi.

66.- De toda manera, també el plagiari fa el seu paper. Naturalment, si té encert en triar allò que plagia.

 211.- El pitjor del plagi no es que sigui un  robatori, sinó que és una redundància. Matise ara: una redundància sense valor.

 922.- Des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que s'escriguen plagis de coses sensates que no que s'escriguen ximpleries originals.