Deia en un poema fa temps, que havia vist passar la vida a través de dues pantalles, la del parabrises del cotxe i la de l'ordinador, i és que ho veiem tot a través de pantalles, sigui les dites, o les de la Televisió o cada vegada més el mòbil. Per això és tan important mirar, badar, quan mirem no només contemplem, també percebem, olorem, escoltem, ens emocionen, i totes aquestes funcions, aquestes emocions i percepcions, la tecnologia mai les podrà assolir ni substituir, per més sofisticada que sigui. Mirar, badar, és la menys virtual de les realitats, com si tots aquests invents fossin un intent d'evitarla, d'evadir-nos de la realitat que ens ha tocat viure, sobretot amb la sobresaturació dels últims temps, allunyant-no's falsament d'ella, en comptes d'afrontar-la, viure-la, compartir-la amb els altres. Aquest matí he vist una puput a la font del Gitano al Ripoll, i dos esquirols al parc de Sant Quirze que presenta ja un paisatge de tardor.
També he vist als anecs ben d'hora ben d'hora, prenent la fresca al parc Catalunya.
I com els homínids deixen la seva empremta ecológia vora el riu sota les pistes d'atletisme, allí on els de l'Ajuntament hi volen fer alló de la piscina per surfejar, que en temps de sequera és el més addient.
I més tard Ripollet aquest mural LGTBI+.
Necesito respirar, i badar, interactuar amb la natura és una bona manera d'evadir-se dels aldarulls sovint innecessàris dels últims temps, car tot plegat comença a resultar insuportable. Avui més que mai, cal recordar el poema de Jaime Gil de Biedma, i aplicar-se'l seria el més adequat en aquests temps tan esvalotats...
DE VITA BEATA
En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia.
*
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
Una de las ventajas de vivir en un "pueblo", como este en comparación a Barcelona, es que por las mañanas, cuando salgo a caminar, me cruzo con poquísimas personas. A la tarde me escondo en la biblioteca, que también está vacía.
ResponEliminaHoy he visto caballos y abejas, amén de las insufribles palomas.
Pero no has vist cap puput. Al Ripoll fins i tot i tenim llúdrigues i enguany han tornat els pardals que fugien de les cotorres però es veu que ja han fet les paus.
EliminaTe ha salido provechosa la salida, la de cosas que has vistos, la naturaleza en todas sus contradicciones.
ResponEliminaContemplar, pensar, sentir ,es cosa del final, no es algo para los jóvenes, los medios tecnológicos nada tienen que ver. Algunos de mis nietos están en Córdoba y aunque se han llevado la "consola"para jugar (no sé si viene de consolar),para su edad temprana ,observan la diferencia de paisajes, las personas y los lugares donde se criaron sus abuelos. No son indiferentes al espacio que los rodea ,pero se adaptan al momento que les toca vivir, como nos pasó a nosotros.
Y escuchar el trino de los pájaros en el Parc de Sant Quirze. Es el silencio ruidoso de la naturaleza.
EliminaMuy inteligente el poema de Biedma, y un estilo de vida que tendremos que aplicarnos sabiendo sacarle partido. Eso sí, no pienso renunciar a la lectura, aunque acabe como Don Quijote, viendo gigantes donde solo hay farolas. Y a escribir menos todavía.
ResponEliminaAfortunadamente los atardeceres son gratis y tienen horario programado, la brisa refrescante del atardecer, los reconfortantes ronquidos de mi perro junto a mi, la belleza de una vecina veinteañera con un traje de verano, la fragancia de un jazmín al anochecer, la confortadora presencia de mis libros en las estanterías, el buen sabor de un plato casero recién hecho, todo eso es gratis o casi.
Hay otros mundos, si, pero son mas caros y para mi nada satisfactorios.
Ayer leí que una noche en la "suite" del Hotel Majestic cuesta ciento ochenta mil Euros. Aunque tuviese tantos recursos como un jeque saudí, no los pagaría. Al anciano sentado en un banco en la puerta del Majestic, contemplar la ciudad y el atardecer, no se cuesta un céntimo.
Y al final, lo que nos llevaremos pegado a la piel, no se puede comprar ni alquilar.
La vida en el fons es com un frigopié. Cal caminar i badar, a ser posible ben fresquet.
Elimina
ResponEliminaTinc dues aficions, típiques de vell dinosaure i les dues tenen a veure amb badar:
Passejar per rodalia de la catedral de Girona i delectar-me amb el so de la seva polèmica campana. Encara que a vegades quan m'assec a descansar, tinc por que algú em confongui amb una estàtua, perquè amb el badar a vegades em quedo catatònic (gairebé).
L'altra és passejar pels Estanys de Sils. Se substitueix la campana pel cant dels ocells i l'agradable so del vent movent les branques de les pollancres
No badis tant! compte. perquè és una malaltia quedar-se adormit, em sembla es diu narcolepsia. Conec un senyor que la patia, i es fotut, no podia `pas conduïr.
EliminaDe moment la única lepsia que començo a patir es la pitolepsia i vols que te digui: es un descans.
Elimina