Avui és dissabte, i a moltes llars això és sinònim de dia de compra als súpers, queviures, mercats i centres comercials. Abans d'entrar, seria bo que resessin un parenostre, o es presentessin amb una bona calculadora per enfrontar-se a una dura realitat: els preus de la majoria dels aliments bàsics s'han disparat com mai en els darrers trenta anys en registrar augments de dos dígits respecte al 2021. El mateix dia que la inflació semblava contenir-se en arribar a un 8,9% davant del 10,8% del juliol, el preu de la cistella de la compra arribava a un augment del 14,4% de mitjana. La llista és llarga, però perquè es facin una idea, la farina i els cereals han pujat un 39%; les mantegues, un 33%; les pastes, un 30%; els productes de fleca, un 26%; la llet, un 25%, i els ous, un 24%.
L'atenció mediàtica i la del Govern són com contenir l'augment dels preus de l'energia, però per darrere s'ha colat aquest descontrol en tot allò que té a veure amb l'economia bàsica dels ciutadans. Els sectors afectats es defensen amb l'argument que la pujada de preus és deguda a múltiples factors: sequera i pèrdua de collites, més cost de la llum i el gas, combustibles més cars i crisis de subministraments. Tot i això, no es pot deixar de pensar que alguns intermediaris puguin estar fent l'agost amb l'excusa d'una inflació disparada. Ja va passar que alguns "vivales" es van aprofitar de la pandèmia per obtenir grans beneficis. Estaria bé que el Govern pogués establir algun tipus de control d'aquest increment desorbitat de preus.
La mesura proposada per la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, d'intentar posar un topall al preu dels aliments sembla més complicada d?aplicar. Després del primer avís, va haver d'aclarir que aquesta limitació només es podria assolir per un acord entre les grans distribuïdores d'alimentació i les organitzacions de consumidors, i mai per una imposició “unilateral” des del Govern. Però alguna cosa caldria fer. Pujar preus és molt fàcil, però les conseqüències per als consumidors més humils són desastroses. Comprar aliments bàsics no hauria de ser un luxe. - lavanguardia.com
Abans, hi havia una sèrie d'aliments bàsics que eren barats, patates, pa, pollastre, conill, bacallà, verdures, però ara tot està disparat. Fa un moment, he anat al Condis, una ampolla de litre d'oli de gira-sol: 3.99€. I aquest oli de gira-sol fa un any que es va comprar, com passa amb el blat, comprat fa un any i pagat, i en canvi la farina ja s'ha apujat i molt. Em pregunto quant costarà l'oli de gira-sol d'aquí a 8 mesos. Però és que l'altre dia una albergínia (gran, això sí) em va costar 2,80€. Aquí hi ha uns quants aprofitats que s'estan forrant, i són els intermediaris, per que si parles amb els agricultors o els ramaders, cada cop els paguen menys pel seu producte, fins i tot de vegades per sota de cost de producció. Crec que el Govern hauria d'intervenir abans que aquests quatre cràpules ens enviïn a la misèria.
.jpeg)
Penso que és molt difícil intervenir per part del govern en la limitació dels preus perquè és cert que l'augment del preu de l'energia i, en conseqüència, del transport, s'ha fet disparar la carrera d'increments en límits insospitats. Com intervenir-hi? En el fons tenim l'exemple de Veneçuela on es van implementar mesures populistes per impedir l'augment de preus i va produir escassetat i desproveïment, així com escalada de dígits de tres números a la inflació. Em temo un hivern molt difícil per a tothom.
ResponEliminaHo sé, però d'alguna manera s'hauria de regular, perquè tot repercuteix sobre el mateix, el comprador mig.
EliminaTe digo que me asusto.
ResponEliminaSuelo se yo el que compra,
Mig quilo de mogeta tendre, un manac de cebes tendres (tres), y un quilo de tomaquet per salsa casi nou euros.
Un robo
I 9 euros son 1.500 pessetes de les d'antes de l'euro. Aquí va començar tot, quan la implementació de l'euro, i tot el que costaba 100 pessetes l'endemà va passar a costar 1 euro, un 68% d'augment.
EliminaTopar los precios es muy difícil, imposible,como no sea en una republiqueta bananera,con consecuencias desastrosas final.
ResponEliminaAhora hay un nuevo problema añadido,la falta de liquidez en los planes de pensiones,que estaban llenos de activos apalancados y al bajar la cotización de los bonos,han perdido valor sus activos.La primera que ha mostrado el problema,Inglaterra,pero lo mismo que en la burbuja inmobiliaria,no será la única. A veces la acumulación de problemas es la solución, ya que esfuerza a cambiar de política monetaria a los bancos centrales,en este caso le corresponde a USA,tomar la iniciativa,ya que ha sido la primera en iniciar la escalada en la subida del tipo de interés.Asi que no hay que preocuparse,como en las series,cuando ya el enfermo no tiene solución, viene el médico guapo con su píldora maravillosa.Fin
CAR RES....hay un anuncio que siempre que salta por la tele me recuerda a ti.
EliminaDice así: ..................non ti preocupare, non ti preocupare..
https://www.tiktok.com/@luciiaamartiinezz/video/7126169292030102790?is_from_webapp=v1&item_id=7126169292030102790
Un abrazo ¡¡¡¡¡
ja,ja,ja...Claro, cuando la cosa está muy mal., muy mal, es que ya está mejorando. Pongamos por ejemplo la inflación, sube. claro, pero con un poquito que baje un mes. ya comienza lo que en geometría analítica, se llama inflexión ,que coinciden cuando todo el mundo(hasta los nietos),saben que todo está muy mal, muy mal. Al contrario pasa lo mismo. Cuando todo el mundo ,hablaba de pisos, de que era una buena inversión y todos como locos se hipotecaron hasta el máximo, llegó la burbuja y se arruinaron. Sólo se trata de ver ese puntito de inflexión ,es la clave.
EliminaMira,tú eras muy pesimista sobre el Covid, eras un buen índice.Recuerdo que hubo un momento que todo lo veías muy negro, negrísimo.No vistes el punto de inflexión, ocurrió y el problema se arregló. Ahora ocurre lo mismo, cuando te vea muy pesimista, pesimista, ya está el giro del problema ,solucionado.
EliminaDicen que un pesimista es un optimista bien informado. El médico guapo, como Godot, no vendrá.
EliminaAlguns (economistes) comencen a aixecar la veu sobre el fet que els augments que estem veient no són justificables tot i tenint en compte els valors afegits per la cadena comercial (logistica, etc.). Es comença a sospitar que -especialment els centres comercials, supermercats i fins i tot el petit comerç- estan abusant
ResponEliminaNo es una sospita, és una constatació. Mira parlem de la farina. La FARINAque ara s'ha apujat, el blat fa un any qie es va comprar i es va pagar, el que si s'ha encarit és el cost energètic de la molturacio, però ni molt menys es justifica un augment tan gran. El mateix passa mab l'oli de Girasol.. Si, estan abusant, i com sempre de les clases més necessitades.
Elimina