Poques hores després de confirmar-se la sortida de Junts del Govern, després de la consulta a la militància i després d'una reunió de l'executiva del partit, la presidenta de la formació, Laura Borràs, ha anunciat el pas a l'oposició i ha qüestionat la legitimitat del Executiu de Pere Aragonès en quedar-se amb només 33 diputats dels 74 que el van investir.

“Avui constatem que el Govern de Pere Aragonès és un Govern fracassat”, ha etzibat una Borràs exultant després de veure confirmada la seva aposta per sortir, alhora que ha assegurat que ha perdut la “legitimitat democràtica” i que “ha prioritzat acords i pactes amb el PSOE en comptes de prioritzar els pactes que van permetre la pròpia investidura amb l'independentisme”. "Junts guanya, Aragonès perd", ha conclòs Borràs.

L'Analisi de Borràs no pot ser més simplista i carregat de rancunia, "Junts guanya, Aragonès perd". Borràs sembla la protagonista de 'La visita del rancor' de Bernhard Wicki, vol venjar-se sense pietat. No s'adona que ha reforçat Aragonés i sobretot Illa i la mateixa CUP, encara que a aquests són imprevisibles, que Juntsxcat ni tan sols serà oposició, que l'ùnic que ha aconseguit es satisfer la seva enorme egolatria i la del pajaritu de Waterloo. D'aquest lamentable espectacle d'ahir, de tanta roinesa, em quedaria amb els somriures de la fotografia, de manual de cara a la foto de Batet; forçat el de Borràs -un somriure nerviós, o més aviat una forçada ganyora sardónica-; i l'esbos de somriure desencisat de Turull, que sap que ell si que ha perdut i el seu partit, mai millor dit lo de partit, també. Descansi en pau juntsxcat.