L'Ajuntament de Santa Coloma es va veure obligat a retirar aquest diumenge el conjunt de figures 'Mafalda, Susanita i Manolito' de l'artista argentí Pablo Irrgan, instal·lades fins ara a la vora del riu Besòs. La decisió del consistori va arribar després d'un incident incívic d'uns desconeguts que van desanclar una de les figures, la de Manolito, i la van llançar al Besòs. A partir de la retirada, les figures es guardaran a dependències municipals fins a decidir una nova ubicació.
Mafalda, que va ser un altaveu crític i inconformista amb l'status quo, va néixer com un personatge de ficció, de còmic d'humor, en format de tira diària a la premsa. Va ser creada per l'humorista gràfic de Mendoza (Argentina), Joaquín Salvador Tejón, "Quino", el 1962. Manolito representava un somiador. Quino va voler fer una caricatura de l'immigrant gallec. És el fill del propietari d'una botiga d'ultramarins (Don Manolo), que somia tenir la seva pròpia cadena de supermercats. És capaç de trobar una moneda als llocs més inversemblants i representa un personatge pragmàtic, amb els peus a terra. Peus que, en el cas de la seva versió colomenca, va deixar de tenir-los en ser descargolat de la seva base.
De bretols n'hi ha hagut sempre, és més, possiblement el jovent d'antes feia més bretolades d'aquest tipus que ara, però solien ser més imaginatives i menys oneroses. Recordo que a Sant Feliu de Codines, varen agafar els dos gegants del poble que eren davant l'ajuntament i els varen portar fins a l'entrada del cementiri que és a les afores, o sigui que varen haver de travessar tot el poble. Bretolades com aquesta segur que tots en teiu per explicar o fins i tot havieu participat en alguna, però amb el temps la cosa ha degenerat i el nivell d'idiotesa ha augmentat per anar a pitjor.
L'alcaldessa Núria Parlon ha explicat que guardaran de moment les figures perquè no es converteixin en un repte que es difongui a les xarxes socials. Una reflexió que ens convida a pensar que la idiotesa humana no té fronteres i que els reptes a Twitter són un bon patró per mesurar la intel·ligència que queda a la Terra. A l'alcaldessa el preocupa que l'incivisme d'uns quants pugui perjudicar la imatge de la ciutat. Però dubto que hi hagi gent que pugui pensar que els colomencs són poc respectuosos amb els béns públics. Tot un president dels Estats Units Donald Trump, va animar els vàndals a assaltar el Capitoli i llançar Nancy Pelosi el Potomac com si fos Manolito, amb la diferència que era la tercera autoritat del país. Gamberros i brètols n'hi ha a tot arreu al nostre temps. El que no sé si arribaria a entendre Manolito és que un d'ells hagués arribat a president dels Estas Units, i amb possibilitats de tornar a ocupar legalment la Casa Blanca.
Hay que ser muy imbécil, o imbécila, como se quiera, para hacer una cosa así.
ResponEliminaNo hay más palabras
salut
No té cap sentit, però la imbecilitat tampoc en té.
EliminaÚltimamente parece que haya una olimpiada de las gamberradas. En Barcelona hubo una época en que se puso de moda arrancarle los bigotes al gato de Botero. La cosa no tenía mucha trascendencia, ya que son unas varillas de bronce que se podían substituir con cierta facilidad, y al cabo de una temporada dejaron de hacerlo.
ResponEliminaQuizás el cambio de ubicación de la estatua tuvo algo que ver. Al principio la ubicaron tras las Drassanes, cerca de una narco-sala, en la calle Portal de santa Madrona, y después fue trasladada a la Rambla del Raval, no muy lejos, pero donde luce en un espacio más despejado, y se la respeta.
Dudo que los autores de la gamberrada sepan que esos muñecos representan a uno de los comics más universales que hayan existido, y a unos personajes que han marcado a toda una generación.
Si supieran de Mafalda y sus amigos estos gamberros no hubieran tocado las estatuas, se habrían limitado a hacerse unos selfies.
EliminaNo soy partidario de retirar ninguna estatua del mobiliario público, cuando voy en bici observo pintadas, deterioros, pero las van arreglando, que es lo que se debe hacer.
ResponEliminaNo es cosa de ahora, siempre ha ocurrido. Recuerdo en mi niñez en Córdoba una estatua ,en un jardín,de una cabeza donde salía una nariz enorme, que era un reto para lanzar piedras y "cargarsela",cada vez que se conseguía,después de un tiempo más o menos largo, el Ayuntamiento la restablecía. No pasaba nada, ni salía en los periódicos.Aún hoy que sigue estando y suelo pasar,no sé de quién es,lo que observo,es que la nariz la han puesto más pequeña,después de que muchas generaciones,jugaran al "tiro a la nariz".Nosotros tampoco fuimos unos santos.
Quien más quien menos ha hecho gamberradas en sus años mozos.
EliminaNo, desde luego , si las quitan, dejas de disfrutar de ellas, porque no es lo mismo verlas en el jardín que en un museo, encerradas.
Elimina