L'espectacle de Ramón Tamames al congrés espanyol, va ser dantesc. De sobte, la política va tornar a aturar-se, i el teló va tornar a alçar-se. Aquest cop, amb un actor sorprenent i inèdit: un home de tornada de tot, absolutament mal aparcat en aquella butaca i en aquesta societat, una patum descontextualitzada que només va entrar en aquell hemicicle per parlar del seu llibre. I per poder vendre'l després a un preu arregladet, és clar.

Quan va haver acabat el passeig per tots els photocalls polítics de l'Estat, Don Ramón va recollir les seves coses i va tornar-se'n cap a casa per -políticament- no tornar a sortir-ne mai més. És cert que va fer-ho amb una gran anècdota vital sota el braç, d'aquelles que fan goig, una història que fa de bon explicar quan un besnet se't posa a la falda, jo d'un dia per l'altre vaig sortir a totes les televisions del país perquè vaig estar a punt de fer caure un govern, caram, iaio, quines orelles tan grosses que tens, són per escoltar-me millor, fill meu.

I per acabar-ho d'adobar una altra anècdota: Un empresari madrileny va convidar el catedràtic a un dinar per conèixer de primera mà la seva opinió i explica que es va posar fins a les tranques de marisc. Quan el cambrer els va portar el compte i els va preguntar si estava fresc el marisc, Tamames va contestar: "Està tot boníssim, tant que em posarà el mateix que he dinat en un tàper per portar-li a la meva dona, que és una enamorada també del mar", va contestar el flamant candidat del partit d'Abascal. El cambrer li va portar encantat el tàper i va refer el compte, la quantia del qual va superar els 700 euros. L'empresari que l'acompanyava es va quedar de pedra, i és que ell va ser l'encarregat de pagar-li el compte. És coneguda en els mentiders polítics des de fa dècades la proverbial garreperia de l'economista.  

Un digne epíleg a dos dies desafortunats, en què un vell carcamal es va prestar a una xarlotada inútil i onerosa, i tot plegat per no res..., o per una mariscada, bé, dues, la segona per la comtessa descalça