A la ciutat sagrada de Benarés vivia un braman que caminava per les ribes del riu, i en mirar als corbs que flotaven riu avall alimentant-se de les restes dels cossos calcinats, es va consolar dient: «És veritat que sóc pobre, però sóc un braman; és veritat que no tinc fills, però sóc indiscutiblement un home. He d'anar al temple i pregar al Senyor Vishnú perquè em doni un fill». Així que va anar al temple i el Senyor Vishnú ho va escoltar, i el Senyor Vishnú li va concedir el seu desig. Tot i això, sigui per una distracció, o per alguna altra raó més abstrusa, li va donar una filla. El braman va quedar decebut. Quan la nena va tenir prou edat, la va fer trucar i li va dir: «Sóc un braman. Tu ets la meva filla. Jo esperava rebre un fill. Tant se val, de totes maneres t'ensenyaré el que sé, i quan estiguis a punt tots dos meditarem i buscarem consell». 

Encara que només era una dona, ella era braman, així que va aprendre molt ràpid, i llavors tots dos es van asseure a meditar intensament. En poc temps va aparèixer el Senyor Vishnú. «Què és el que voleu?», va preguntar. El braman no es va poder contenir i immediatament va dir: «Vull un fill home». «Molt bé —va dir el déu—, a la teva propera vida». 

El braman es va reencarnar en una dona i va donar a llum vuit fills homes. «I tu què vols?», va preguntar a la noia. "Vull tenir l'estatus d'un ésser humà". «Ah, això és molt més difícil», va dir déu, i va nomenar una comissió per resoldre el cas.


FAULES FEMINISTES - Suniti Namjoshi. (pdf)