“Són portadors de malalties, com la salmonel·losi, la colibacil·losi aviària, la coccidiosi, fongs de tota mena… Els coloms que tenim arreu de Catalunya estan malalts i això està comprovat”, ha apuntat en una entrevista a rac1.cat l'expert en aus, expresident del Consell de Veterinaris de Catalunya i expresident i degà del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, Francesc Monné.
Què pensa aquest expert que és el millor per aturar el creixement de les colònies de coloms? “Ponen tres o quatre ous cada any, i cada colom serà un perill més per a la societat”. Per a Monné, el més eficaç seria posar sancions més dures perquè "és l'única manera que les persones reaccionin". Ara per ara, a la capital catalana, la plaça Catalunya és l'únic lloc on no està prohibit que els hi donin menjar. Així i tot, des de 2018 les parades ambulants de la plaça tenen prohibit vendre les mítiques llavors amb què s'alimenten. Així i tot, el dia a dia esquiva les normes de l'Ajuntament. I tot i que els i les expertes no acabin de tenir del tot clar el tema del pinso, ha aconseguit reduir en un 60% la població en quatre anys. En aquest sentit, han apuntat que potser s'hauria d'incrementar el nombre de dispensadors, ja que només n'hi ha 44 en 36 punts de la ciutat.
Sembla que els coloms (dits també rates voladores) estan d'actualitat. A Sabadell tenim un nou cas d’incivisme veïnal vinculat a l’alimentació de coloms. Després que l’Anna expliqués la situació que viuen des de fa anys en un bloc del carrer de Riego de Sabadell, veïns del carrer de Güell i Ferrer han advertit que des de fa uns mesos els toca experimentar la mateixa problemàtica, amb una veïna d’un bloc que causa insalubritat i pudors amb la seva conducta.
“Vivim en uns Baixos i la veïna del 3r es dedica des de fa prop d’un any a alimentar coloms cada dia”, exposa l’Alba. Darrerament, adverteix, la situació s’ha agreujat malgrat els intents de mediació per acabar amb el problema. “Ens va dir que era rescatadora de coloms i que quan les havia cuidat, els posava en llibertat”, explica sobre el cas. La situació s’ha tornat insostenible. “No podem sortir lliurement a la nostra pròpia terrassa, estendre la roba, ventilar casa nostra, etc.”, lamenten. Com en el cas de l’Anna, ja s’han presentat instàncies a nivell comunitari i l’Ajuntament ha coordinat una resposta per actuar-hi davant la negativa de la veïna. El consistori ha accedit a l’immoble per constatar el problema, iniciant un procés sancionador.
Davant de l’escenari complex amb què es troba, l’Ajuntament ha buscat “la manera més robusta” per fer l’expedient sancionador. Això, detallen fonts municipals, es pot efectuar més a través de l’ordenança de tinença d’animals que no pas de salut pública. En aquests moments, s’està redactant l’expedient sancionador per acabar amb el problema.
El regidor d’Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés, ha detallat que es tracta d’un problema present a totes les grans ciutats i que es treballa per pal·liar els efectes d’aquestes conductes incíviques. “Entenem perfectament la molèstia que suposa per als veïns afectats”, ha declarat. Per això, assegura que des del consistori s’està actuant “amb més contundència” en els últims mesos, optant per sancionar ja des d’un primer moment en què es notifica la situació.
Abans, no hi havia coloms enlloc, només a la plaça de Catalunya de Barcelona. L'Ajuntament de Sabadell ha posat uns cartells demanant a la gent que no doni menjar als coloms, però el personal passa olímpicament, els dona menjar i els hi posa aigua i tot. A més tenim les cotorres argentines amb el seu soroll eixordador, i entre uns i altres han fet fora als pardals. Fins i tot, de tant en tant es pot veure alguna gavina. Al riu Ripoll tenim llúdrigues i tot (bé, sembla que una). Que bonic és viure enmig de la natura. Oi?. Abans, de tant en tant l'ajuntament venia amb unes xarxes i feia una batuda de coloms, però d'això fa temps, ara segur que deu estar prohibit. Per cert, les cotorres són més llestes que els coloms, el menjar del terra l'agafen amb el bec i se l'emporten al niu, mentre que els coloms han d'anar menjant del terra.
S'hauria de plantejar l'Ajuntament de Sabadell en particular i els altres en general, de reduir dràsticament la població de coloms i cotorres argentines (aquestes amb més motiu en ser espècie invasora), diguin el que diguin els animalistes. És una qüestió de salut pública i d'higiene. Si de cas en deixar-ne un, ja n'hi hauria prou, jo proposo que deixin l'Amadeu de l'Eugenio com a símbol. Amb un n'hi ha prou i de sobres.
Els coloms donen molt de si. Vegeu-ne uns quants exemples:
1.- Detinguts a Vietnam 16 coloms sospitosos d'espionatge.
2.- El misteriós cas del coloms amb barret de cowboy de las Vegas.
3.- Trien l'au de l'any a Nova Zelanda a una espècie de colom borratxo.
4.- Erdogan és atacat per un colom.
5.- Un ciutadà Xinès, compra un colom de nom Armando per 1,5 milions de dólars.
6.- Un colom es posa a ballar mentre un músic toca al carrer.
7.- El curiós cas dels coloms zombis
8.- Les Olimpíades i els coloms.
8.- I per acabar, un colom de l'Espanyol.
De la mateixa manera que la població mundial augmenta exponencialment, la fauna urbana ha experimentat un gran increment, els ocellets, en general, son macos vistos de lluny, volant pel cel, però de prop resulten bruts, inquietants i perillosos. Amb les gavines, quan crien, que son violentes, hi ha hagut algun problema greu. De tota manera crec que no hi ha grans solucions, com tampoc amb els senglars i la resta. Ja fa molts anys que dura, el tema. A banda d'això alguns ocells migradors ja es queden per aquí ja que fa menys fred i troben menjar sense problemes, veure una gavina estossinant un colom a terra, al carrer, és un paisatge relativament habitual a Barcelona, força fastigós, la veritat.
ResponEliminaA Sabadell ha estat al revés, no hi ha pardals des de fa temps, ni falciots, ni orenetes. Abans de tant en tant els de l'Ajuntament feien alguna batuda de coloms i desapareixien misteriosament. Quan a les cotorres fa uns 20 anys van aparèixer les primeres a les palmeres del Parc Tauli. Durant un temps no es movien d'allí, però es varen començar a escampar i va coincidir amb la desaparició dels pardals.
ResponEliminaEls pardals ja fa molts anys que han anat de baixa a tot arreu, la Rambla n'era plena quan jo era petita però també a pagès han minvat. Els coloms és que revifan, encara que es controlin. Les primeres cotorres les vaig veure a L'Hospitalet a primers dels vuitanta i han tingut molt d'èxit, sembla que espanten els pardals i els fan fora, efectivament. De falciots si que en veig, fa pocs dies que han tornat, sempre venen cap al vint d'abril, com que son migradors no tenen tants problemes, a banda de que no baixen a terra. D'orenetes també n'he vist sovint, aquí i a fora, però els falciots i les orenetes encara migren i son una altra història. D'altres espècies també en veig moltes més ara, a Montjuïc és fàcil veure mallerengues, tallarols de casquet i molts altres. De moment fan gràcia i no destorben. També sento merles cada dia, al matí i al vespre, i n'he vist a prop de casa. S'ha de dir que a Barcelona ara hi ha molts més arbres, tot compta. I a l'hivern veig molts pit-roigs. El problema és l'excés i, en això, coloms, gavines i cotorres son els reis del mambo. Unes altres aus pesadetes son les garses, que també han proliferat i son una mica agressives, segons com, quan era petita tan sols en veia fora de Barcelona i ara les veig des del balcó, de tant en tant.
ResponEliminaA Saragossa varen acabar a trets de caçadors amb coloms i cotorres. Es veu que no n'hi ha a penes.
EliminaAquí hay pardals, también muchas cotorras, argentinas y paraguayas, que son otra especie. Y cantidad de garzas.
ResponEliminaDe vez en cuando alguna gaviota, pero pocas.
Palomas hay en proporción, menos que en Barcelona.
Clar que hi ha pocs coloms al Prat, tots són a Sabadell. Falciots si n'he vist, i garses al riu Ripoll n'hi ha unes quantes, de reials i tot. Fa uns dies vaig veure una Puput.
ResponElimina