Les cues a les pastisseries per aconseguir una mona cada vegada són més abundants, pel fet que la celebració de la Pasqua es troba a la cantonada. També creix l'exigència perquè les figures tradicionals de xocolata siguin respectuoses i compleixin certes premisses socials. El col·lectiu feminista de Sant Cugat del Vallès, Hora Bruixa, va impulsar una campanya a les seves xarxes socials amb l'objectiu de denunciar una mona que, la reconeguda, pastisseria Sabat presumia, fins avui, al seu aparador. Com ja és tradició, la pastisseria aposta per una gran figura de xocolata negra. Aquest any la figura representava una dona amb un davantal i una gorra de pastisser, la qual subjectava dues mones, una amb cada mà.
El col·lectiu Hora Bruixa, té el dubtós honor de ser la nova policia de la moral que confon garses per perdius en el seu desaforat excés censor. Potser el racisme són elles amb la seva mirada, i no el pastisser, vist des d'una altra banda, es podria considerar que la figura és un homenatge a la dona negra, perquè la xocolata és negra, i els llavis són llavis de dona negra, o és que no hi ha pastisseres negres. L'entitat ha titllat la figura de propagar el "racisme intrínsec" i denuncia que amb aquests gestos "es relaciona la xocolata amb les persones negres i només fa que perpetuar una imatge plena de tòpics". Hora Bruixa si que tira de tòpics quan assenyala en un fil de Twitter que "una dona nua subjectant dues safates evoca directament l'esclavisme i contribueix a la seva estigmatització". D'entrada, es veu que les senyores d'Hora Bruixa no saben com va vestida la gent als obradors, i és que Hora Bruixa em sembla que es veu reflectida ella mateixa en el mirall del racisme, que és el seu de racisme, un racisme pervers i estúpid, molt dels nous temps. Més que una hora bruixa, em sembla que són una hora beneita. A banda, el propietari de la pastisseria, Jaume Sàbat, ha retirat la figura i ha lamentat "l'enrenou i que algú s'hagi pogut sentir ofès", segons ha avançat el Tot Sant Cugat. Senyor, quan demanàvem que ens enviessis als bàrbars no ho deiem de debò, i menys encara que ens enviessis les bàrbares.
Ignorancia, estupidez, egolatría. . . . Hay mujeres que creen que el hecho de tener una vagina entre las piernas les confiere superioridad moral sobre los hombres, y que todos los hombres somos unos machistas paternalistas con vocación de violadores sin remisión.
Nunca creí que se pudiese confundir el librepensamiento con gilipollez, y mira por donde. . . .
Saludos.
Pues en eso andamos Rodericus, y me temo que hemos perdido la batalla. Las bárbaros han vuelto a ganar.
Si la hubieran hecho de chocolate blanco otro gallo les cantaría ¡
S'haurien queixat les feministes xineses, i tot perquè no hi ha xocolata groga. I les de Sant Cugat perquè la qüestió és queixar-se.
Pues mira, yo lo pirmero que haría es felicitar al Sr. Jaume Sàbat, porque está calro que es un grandísimo artista del chocolate y sí, sin duda, son los ojos que miran los que e lo que quieren ver, empiezo a estar más que harta de tanta estupidez, ojalá usáramos más la autocrítica en vez de encañonar al pobre sufridor de turno. pero no FRANCESC, no han ganado las bárbaras de turno, si acaso cada vez se están poniendo más evidencia, como tú pensamos la mayoría de los que aun nos queda una neurona viva; )
Muchos besos y felices pascuas...
Aunque yo creí que las pascuas eran en Navidades pero parece ser que tb son ahora, si es que ni en eso, uno ya sabe qué pensar ; )
Felices Pascuas, y como decía Gila, yo sé de un tal Jesús que mañana tendrá un mal día. O un tal Brian, digo yo, en nombre del Ejército de liberación de Palestina. O era el ejército Palestino de liberación,
Un abrazo santo.