ELS NOSTRES FILLS FATXES

M'ha semblat molt interessant l'article de Marta Nebot, "Nuestros hijos fachas", a 'Público'. Tocava tecles d'un aparatós clavicordi que tinc ficat al cap des de fa temps, i que ha estat sonant amb insistència cada vegada que em convidaven un institut o una universitat a fer una xerrada en els darrers anys, explica Juan Soto Ivars. Alguns nois que he conegut allà m'han induït a fer-me preguntes divertides que van en la línia del que Nebot expressa com a angoixant preocupació. La periodista es recrea en la tendència que ha observat entre els amics d'esquerres: cada vegada els surten més fills de dretes. Cita també l'estadística que diu que cada vegada més joves (un de cada cinc homes, una de cada deu femelles) qualifiquen la violència de gènere d'"invent ideològic" i recull la dada de creixement del vot a Vox entre la franja més baixa a edat dels votants. "Veig gent d'esquerres tenint fills de dretes i no hi veig el contrari", explica.

L'extrema dreta vol canviar el món. I molta gent està convençuda que això és el que necessita el món. Amb combinacions de nacionalisme, posicions antiestat, xenofòbia, racisme i misogínia, però també picades d'ullet a la comunitat LGBTI i consignes ecologistes, amb una aura d'incorrecció i novetat que atrau els joves, les anomenades "dretes alternatives" estan protagonitzant una revolució a la política occidental: orgulloses, aixequen les banderes de la indignació i la rebel·lia que eren la marca registrada de l'esquerra. El progressisme, mentrestant, entre el desconcert i el gest despectiu, s'endinsa en la correcció política i corre el risc de tornar-se part de l'statu quo.

Trump i Bolsonaro van deixar clar que és hora de prendre's seriosament les idees de les dretes reaccionàries, encara que semblin moralment condemnables o ridícules i, sobretot, d'entendre com el discurs defensiu, els líders carismàtics i escandalosos i la provocació constant estan aconseguint representar molts dels que es perceben postergats a les societats contemporànies, també a l'Argentina. Aquesta és la proposta de Pablo Stefanoni en aquest llibre revelador, on construeix una síntesi històrica d'aquests moviments i mostra com han anat modelant els llibertaris contemporanis i altres formes híbrides i en principi sorprenents, com l'anarcocapitalisme, l'homonacionalisme i l'ecofeixisme .

Amb el troleig a les xarxes com a estratègia de guerrilla cultural i el meme com a instrument polític, des de fòrums d'internet i vídeos de YouTube, en plataformes com 4chan i Twitter, aquests grups estan convertint el fanatisme subterrani en diferents formes d'adhesió pública cada cop més visible, de la vestimenta al vot, del manifest a la web a l'acció violenta als carrers, expressions moltes vegades legitimades per líders al poder.

Aquest llibre de Stefanoni, que ha omplert un buit d'obres en espanyol sobre el tema, no condemna a priori: escolta els arguments i es pregunta com l'esquerra pot enfrontar aquesta revolució antiprogressista. O, dit altrament, com pot recuperar la bandera de la transgressió, que amb intel·ligència li va ser arrabassada per aquesta extrema dreta cool que va decidir deixar d'habitar als marges. Curiosament on governa l'extrema dreta és a països excomunistes.

¿LA REBELDIA SE VOLVIÓ DE DERECHAS? - Pablo Stefanoni