L'extrema dreta vol canviar el món. I molta gent està convençuda que això és el que necessita el món. Amb combinacions de nacionalisme, posicions antiestat, xenofòbia, racisme i misogínia, però també picades d'ullet a la comunitat LGBTI i consignes ecologistes, amb una aura d'incorrecció i novetat que atrau els joves, les anomenades "dretes alternatives" estan protagonitzant una revolució a la política occidental: orgulloses, aixequen les banderes de la indignació i la rebel·lia que eren la marca registrada de l'esquerra. El progressisme, mentrestant, entre el desconcert i el gest despectiu, s'endinsa en la correcció política i corre el risc de tornar-se part de l'statu quo.
Trump i Bolsonaro van deixar clar que és hora de prendre's seriosament les idees de les dretes reaccionàries, encara que semblin moralment condemnables o ridícules i, sobretot, d'entendre com el discurs defensiu, els líders carismàtics i escandalosos i la provocació constant estan aconseguint representar molts dels que es perceben postergats a les societats contemporànies, també a l'Argentina. Aquesta és la proposta de Pablo Stefanoni en aquest llibre revelador, on construeix una síntesi històrica d'aquests moviments i mostra com han anat modelant els llibertaris contemporanis i altres formes híbrides i en principi sorprenents, com l'anarcocapitalisme, l'homonacionalisme i l'ecofeixisme .
Amb el troleig a les xarxes com a estratègia de guerrilla cultural i el meme com a instrument polític, des de fòrums d'internet i vídeos de YouTube, en plataformes com 4chan i Twitter, aquests grups estan convertint el fanatisme subterrani en diferents formes d'adhesió pública cada cop més visible, de la vestimenta al vot, del manifest a la web a l'acció violenta als carrers, expressions moltes vegades legitimades per líders al poder.
Aquest llibre de Stefanoni, que ha omplert un buit d'obres en espanyol sobre el tema, no condemna a priori: escolta els arguments i es pregunta com l'esquerra pot enfrontar aquesta revolució antiprogressista. O, dit altrament, com pot recuperar la bandera de la transgressió, que amb intel·ligència li va ser arrabassada per aquesta extrema dreta cool que va decidir deixar d'habitar als marges. Curiosament on governa l'extrema dreta és a països excomunistes.
No, no son fachas lo que sucede es que no han pasado vicisitudes.
ResponEliminaSon de nevera llena. De saber que hay médico en el ambulatorio. De estar seguros de que hay un parte de baja que funciona. De abrir el grifo y ver que sale agua, y de darle a la manivela y cerciorarse de que sale, además, caliente. De tener 30 días de vacaciones. De poseer coche a los ventipocos, y conocer París a los vente. De mirar el armario y no saber que ponerse, y de estar dudosos entre las Nike o las Adidas.
Y no son malos, ni tacaños, ni de derechas, son afortunados usuarios de las manifestaciones y las huelgas de los sesenta, setenta y ochenta, pues sus padres, ya no hablo de los abuelos, han carecido de todo lo anterior, de la seguridad de tenerlo todo fijo, y lo asumen como propio.
O sea, lo que tiuenen a mano no les ha cos-ta-do nin-gún-es-fu-er-zo y lo que nada cuesta poco se valora. Es simplemente esto, pero no son de derechas, ni fachas, son los afortunados de las luchas anteriores.
Una abraçada
Falta de información, o información sesgada. Inexistencia de espíritu crítico, falta de diálogo en sus hogares, dependencia de las pantallas que filtran noticias a gusto del consumidor, intolerancia a la frustración
ResponEliminaPor otro lado, mensajes simplistas a problemas complejos ( la izquierda también usa esta estrategia).
Tenemos el vivero idóneo para el fascismo, a falta de un líder con carisma al estilo de Mussolini, Hitler o Erdoğan.
Esperemos que no aparezca ese líder carismático.
Saludos.
Ayuso si comença a acostar a aquest tipus de líder, i ja veus el resultat. I Moreno Bonilla més dissimuladament segueix la seva estela. Feijóo té dos problemes, Ayuso i Moreno Bonilla. O fixa't a Itàlia amb Meloni.
EliminaSalut.
No són fatxes per empatitzen amb VOX, Ayuso o desocupa, i a més s'en vanten en comptes d'amagar-se, i no tots son Cayetanos. Actualment la revolució la fan els de dretes en comptes de les esquerres que s'han tornat més conservadores, Clar que es una revolució regressiva, però funciona, mira Ayuso a Madrid,
ResponEliminaSalut.
Ay...mis pequeños…no, creo que no... Que conozco a jóvenes y jóvenas (que diría la ex mujer de Felipe González) que son de izquierdas de lunes a viernes, de verdad, de la buena, pero no van a la mani el sábado porque están esquiando, que hay poca nieve y hay que aprovecharla. Que hoy es hoy, y el ayer fue pasado. Que todo lo que gobierna hoy en día fueron ex rojos, siii, ex Bandera Roja, ex Pore, ex PC, ex Psuc, ex Liga Comunista...Todos, todos los que tienen ahora un cargo potente fueron jóvenes y jovenas maoistas y troskistas...No sólo las Ayuso, ni las cospedales...
ResponEliminaDubto que l'exdona de Felipe González digues jóvenas. De fet fa anys que no fa cap mena de declaració, i quan en feia, aquestes termes inclusius encara no s'empràven. Dit això, veuràs com Ayuso tindrà majoria absoluta, o quasi, i una part dels vots que obtindrà seran d'aquest jovent.
ResponEliminaSalut
A ti, sino lo dice La Vanguardia, todo te es imposible
ResponEliminaJa veig que no. De Bibiana Aido recordo alló de: miembros y miembras. Pero a la ex de González no la feia en aquests auberginials. Cambio y me la corto. Clar que parles de 1997 que jo era un jovencell inexpert.
EliminaMiting de 1997 . Diputada Carmen Romero por Cadiz
ResponEliminahttps://www.lavanguardia.com/vida/20180208/44623146002/miembras-y-jovenas-como-portavoza-tambien-fueron-usadas-por-politicas-para-visibilizar-a-las-mujeres.html
Mira que eres cabezón
Jóvenes y jovenas...
Vale, aceptem Carmen Romero com animal de companyia. Charly I a Charly II, cambio y me la corto otra vez.
ResponEliminajejejeje
ResponElimina