Fins al 29 d’aquest mes hi ha, al Centre Pompidou de París, una exposició immersiva: Negra: la vida desconeguda de Claudette Colvin..
En més d'una ocasió hem comentat amb Júlia Costa de com se'ls guanya descansat Monzó a l'hora d'escriure els seus articles, i crec que així és. Però, convindreu amb mi que Monzó sap treure profit de noticies que si no és per a ell no ens arribarien. Aquesta del seu article d'avui a la vanguardia, és una d'elles.
"És prou sabut el cas de Rosa Parks, que el desembre del 1955 es va negar a aixecar-se del seient d’autobús que ocupava per cedir-lo a un blanc, tal com obligava la llei en aquella època. Però poca gent sap que, nou mesos abans de l’històric gest de Parks, Claudette Colvin va fer el mateix: negar-se a cedir el seient a una blanca que acabava de pujar al bus. S’hi va negar tot i que el conductor l’hi va requerir i va amenaçar-la de cridar la policia, cosa que finalment va fer. Hi van anar dos policies i la van detenir.
Llavors ¿per què Parks ha passat a la història com la primera negra que es va negar a cedir el seu seient a un blanc? Doncs per una qüestió de màrqueting. Claudette Colvin estava embarassada i era soltera. Els líders negres van decidir no parlar-ne. La mateixa Rosa Parks va explicar-ne els motius: “Si la premsa blanca aconseguia aquesta informació, hi haurien sucat pa. Haurien dit que era una mala noia i el seu gest hauria fracassat”.
¿Si ets el primer, la glòria, i si ets el segon, l’oblit?. És un motiu raonable, atesa la lluita antisegregacionista d’aquells anys. Com al taulell d’escacs, a cada moviment has de preveure com l’aprofitarà el contrincant per contraatacar-te. Un motiu raonable, però, que no ha impedit que al llarg d’aquestes prop de set dècades Colvin s’hagi sentit menystinguda: “La gent jove es pensa que, simplement, Rosa Parks es va asseure en un autobús i la segregació es va acabar, però no va ser gens així”.
Aquesta disputa pel primer lloc del podi m’ha fet pensar en la que, enguany, des de Sant Jordi hi ha per saber quin ha estat exactament el llibre més venut. Cada tants dies te n’anuncien un de diferent. És tan grotesca que pot ser que fins i tot passi a la història i d’aquí a un temps en facin també una exposició immersiva, si no al Pompidou, almenys al Museu Darder".
No arribarien a qui no llegeix La Vanguardia, el Monzó ho treu d'altres fonts i en molts ocasions son coses que, si es vol, es poden saber. Pel que fa als llibres, avui toca que cada dia surti algú nou, millor dona i relativament jove, la resta no existeix o s'oblida però, al capdavall, la gent llegeix allò que es promociona. En això La Vanguardia i la TV3 tenen un gran pes, també, molts dels qui publiquen i venen tenen relació amb aquests mitjans i amb d'altres 'subsidiaris'. Això de la Colvin no era cap misteri des de fa anys. És clar que el Monzó sap anglès, de jove va fer les amèriques, i espigola a la premsa en anglès, cosa que avui és prou senzilla de fer. Però descobrir la sopa d'all és una constant, en el seu cas i en molts més. De fet, amb el poc que penca, té temps per mirar molts diaris.
ResponEliminaPodríem considerar que Monzó ens informa de les nostres negligències, o almenys de les meves. Mirar molts diaris forma part de la seva feina.
EliminaCom sol passar, la gent pressuposa que 'molta gent' no sap el que ens explica. Això de 'la gent' és una abstracció recurrent. I he de dir que miro la Vanguardia i no me n'avergonyeixo ni ho he fet mai, considerant el que hi ha...
ResponEliminaMolta gent, de fet, som jo i l'astròleg,
EliminaSuelo ojear La Vanguardia con un día de retraso en la biblioteca. Fui suscriptor y dejé de serlo cuando empezaron a despedir cronistas que me gustaba leer.
ResponEliminaHoy, salvo Juliana, en crónicas, y David Castillo en cultura, se me hace aburrida.
Vallín és interessant, i Lola Garcia, Francesc Marc-Alvaro, Josep Martí Blanch, Marius Serra, Sergi Pàmies, Susanna Quadrado, Imma Monsó, Isabel Garcia Pagan, Isabel
EliminaGómez Melenchón, Gabriel Magalhaes, Xavier Aldekoa, i algun que em deixo...
Si, la propaganda de Bon Preu, la de Zara, la página de necrológicas ...ahhh y el crucigrama con los ocho errores ¡¡¡
EliminaLaplace és el dels 8 errors. Quant a necrològiques, el rei és l'ABC.
ResponElimina