Dies enrere, en un acte a la Universitat de Barcelona, l'exrector d'una altra universitat catalana va dir: “Les xarxes socials transmeten més ràpidament l'estupidesa que la intel·ligència”. Aquesta és una apreciació a l'abast de tothom. Però que la formulés un exrector, enginyer i especialista en turbulències, li va donar, als meus ulls, un valor i una solemnitat especials. Però que la formulés un exrector, enginyer i especialista en turbulències, li va donar, als meus ulls, un valor i una solemnitat especials. Hi haurà qui opini el contrari, però si fos cert que l'estupidesa ha trobat a les xarxes una formidable plataforma per a la seva expansió, tindríem un problema seriós. Perquè allò que se'ns va presentar com una eina per a la democratització de les comunicacions i l'accés al coneixement seria un lloc (virtual) on passem moltes hores (reals), on l'odi, el narcisisme més patètic, les idees més tronades, els exabruptes i la irreflexió floreixen com vigoroses males herbes en allò que seria un agradable jardí. 

De fet, les xarxes el que han fet és acollir i fer seva la discussió, la perorata de barra de bar de tota la vida, amplificant-la i empitjorant-la.

Potser també hauríem de limitar l'ús de les xarxes, o l'exposició. Els vents que bufen per aquests pagaments -diu l'exrector a la vanguardia- ja ens acosten més a l'estupidesa que a la intel·ligència. I, obrint el focus, ens hauríem de preguntar què fem malament i què vol dir que se'ns en vagin de les mans els instruments decisius en l'evolució i la transformació de la societat. Perquè si en aquests àmbits centrals del futur les coses van màniga per espatlla, produeix una inquietud més gran pensar en allò que ens espera a la perifèria. Mentre afrontem la tasca ímproba de regular o, almenys, contenir l'estupidesa, seria positiu fomentar la intel·ligència. Potser és més fàcil que el primer.

Crec en la idea que Twitter és un lloc per dir-li al món el què estàs pensant sense que hagis tingut l'oportunitat de pensar-ho. Un lloc que hauria d'estar vetat als polítics pel seu propi bé. En la seva presa de possessió Gabriel Le Senne va declarar que com a president estaria al servei de tots i afavoriria el debat racional i assossegat. I això com s'aconsegueix amb els seus principis? Deu tenir molta fe en la neutralitat que li permet el seu penis.