“Amb els meus 76 anys, jo deia: si no surto alcalde, que us bombin a tots”. Aquestes són les paraules contextualitzades que Xavier Trias va pronunciar en el discurs de dissabte a l'Ajuntament de Barcelona. El candidat de Junts hauria pogut optar per “així rebenteu”, “que us pengin”, “feu-vos repicar”, “que us moqui la iaia” o fins i tot algunes expressions més grolleres. Però el guanyador de les eleccions municipals a la capital catalana va optar per “que us bombin”. - Magí Camps a lavanguardia.com

Encara que no té una aparença excessivament malsonant, el seu origen és equiparable a expressions tan grolleres com “que us donin pel cul”. Aquests dies s'han formulat moltes hipòtesis sobre el seu origen, però crec que la que ha desenvolupat Enric Gomà, i que tot seguit detallaré, és la que té més lògica.

D'entrada, entre els dos significats de bomba, bomba explosiva i bomba de bombar, la primera queda descartada. Quedem-nos, doncs, amb el sentit de bomba com a “aparell destinat a provocar el moviment d'un fluid al llarg d'un conducte en un sentit determinat...”, segons el DIEC. Sembla que el moviment de l'èmbol d'aquesta bomba és la metàfora que es va prendre com a sinònim de la sodomia, que és un dels insults més prolífics de la nostra cultura.

Precisament per no dir-ho amb totes les lletres, l'eufemisme sempre ha ajudat els parlants a no ser tan explícitament vulgars. En lloc de dir “que us donin pel cul”, és freqüent sentir “que us donin pel sac” o, com és el cas de Trias, “que us bombin”. Gomà documenta per primera vegada l'expressió al llibre Diari íntim, de Ferran Canyameres (1945). Des de llavors hi ha més documentació escrita, fins a arribar al Diccionari de renecs, de Pere Verdaguer (1999), que la completa així: “Que et bombin, que pel cul et donguin”, però no en revela l'origen.

Després del que va passar dissabte a l'Ajuntament de Barcelona i de les falses acusacions sobre un compte a Suïssa del 2014, és humanament comprensible que algú exploti. Els seus partidaris ho han aplaudit i els seus contraris li han retret que hagi fet servir una expressió impròpia d'un personatge com ell. Però ja sabem que cadascú s'ho mira des del prisma i que si els fets haguessin afectat el partit contrari, les reaccions serien oposades.

Una mostra més de com som de complicats els catalans. Fernando Ferran Gómez o l'etern Labordeta ho van simplificar amb un contundent: a la mierda!. En qualsevol cas, Trias ha aconseguit una cosa per la qual cosa els lingüistes pagaríem: revitalitzar una expressió que estava en reculada. I això no té preu.