"El Salon des Refusés (Saló dels Rebutjats) fa referència a un espai que es va determinar per a l'exposició de les obres rebutjades pel jurat del Saló de París oficial de 1863. El Saló des Refusés inicia dos esdeveniments importants en la història de l'art: el naixement de l'impressionisme i l'adveniment de la modernitat, a més de la creació del saló dels independents. Per 1830 ja existia un saló on s'exposaven les obres d'aquells artistes que no complien amb els punts a destacar per part dels jurats, però va ser justament això el que va provocar una revolta entre els parisencs artistes ja que el 1863 van ser rebutjades més de 3.000 obres, sobrepassant l'índex de rebutjos en exposicions passades. En veure aquesta inconformitat per part dels artistes, Napoleó III va prendre la decisió de crear un espai annex al Saló on les obres fossin acceptades, per la qual cosa pren el nom del Saló dels rebutjats o més conegut com a Saló des Refusés. En ser així les coses, molts crítics d'art van treure a la llum les seves opinions sobre aquest acte i més sobre aquells que exposen dins d'aquest espai, posant èmfasi en el mateix nom que els caracteritza, “rebutjats”, però això va obrir pas a nous corrents artístics. Amb el pas del temps i gràcies a la importància que va anar prenent, es van organitzar altres Salons des Refusés a París els anys 1874, 1875 i 1886. Aquest moment de la història es va posar de part d'aquests artistes ja que llavors el Saló de París va començar a perdre popularitat".

El projecte Rebutjarts es va estrenar oficialment fa unes setmanes. Ideat i creat per dos joves, Ivana i Óscar, se situa en un petit local al carrer Bailen 29 del barri de Gràcia. L’espai té dues zones. A l’entrada, molt acolorida, hi trobem parets amb murals pintats pels artistes participants en el projecte. També hi ha il·lustracions, dissenys i alguns productes per comprar i col·laborar. Més endavant hi ha la sala d’exposicions, ocupada actualment per una exposició temporal de 44 taules d’skate decorades. Per conèixer qui són i què fan els hem visitat.

- Què és Rebutjarts?

És un projecte autogestionat que busca promocionar l’art i oferir un espai de coneixement i promoció als artistes emergents de Sabadell i voltants. Un intent de crear una xarxa i un punt de trobada bàsicament. Ara mateix tenim 17-18 artistes que treballen amb nosaltres en diferents projectes.

- Quan neix?

A l’agost vam llogar el local i vam anar pensant com enfocar-ho. Al setembre vam contactar amb un amic que es dedica al pladur, li vam presentar el projecte i a poc a poc ho vam anar decorant tot en els nostres espais lliures.

- D’on prové el vostre nom?

Sorgeix del Salon des Refusés. Creat al segle XIX pels pintors impressionistes que se sentien expulsats del Saló de París.

- Per què el vau crear? 

Aquí al Vallès hi ha molt pocs espais. Quasi tot se centralitza a Barcelona. Aquí a Sabadell sí que és cert que tenim Artefacto de la mà de Werence, però tenen un volum molt gran de gent que hi vol col·laborar i no hi caben tots. És per això que buscàvem oferir un altre lloc on poder treballar, exposar, conèixer altres artistes i fer retroalimentació.

- Teniu contacte amb Artefacto?

Sí, ells ens han donat suport i assessorament. Perquè en cap cas volem ser competència, sinó que pretenem descongestionar el volum de gent que tinguin ells i també acollir a tota aquella gent que encara no estigui vinculada a cap entitat.

- Quin tipus d’art reivindiqueu? Perquè entenc que va més enllà de l’art urbà.

Sí. Nosaltres ho diversifiquem més. No només fem grafitis, que en certa manera és més muralisme que és el que defensem. També tenim artistes plàstics que treballen amb acrílic, dibuix digital, il·lustracions o samarretes. És una barreja d’arts multidisciplinàries.

- Centrant-nos en el muralisme entenc que busqueu que sigui en espais consensuats prèviament?

El que defensem és el concepte dels murs lliures. Poder tenir un espai legal on poder pintar. Perquè creiem que l’art ha d’estar a l’abast de tothom i perquè el carrer és de tothom. Pensem que també cal desmitificar la idea que els grafiters són vàndals. I no és així, ja que si es tenen espais per practicar, es pot tenir tot més controlat.

Ivana i Óscar pintant a la plaça del Treball / Cedida

- L’any que ve la ciutat serà capital de la cultura. Vosaltres feu art. En aquesta línia creieu que s’està apostant prou?

Nosaltres intentarem fer molta pressió perquè l’art alternatiu tingui el seu espai durant aquest any i se’ns tingui en compte. Perquè si només es promocionen els temes i els artistes de sempre no es dona oportunitats a altra gent que s’ho mereix.

- Per fer-ho heu intentat parlar amb l’Ajuntament?

De moment no. Perquè encara ens estem presentant a les entitats de barri. Sobretot amb l’Associació de Veïns del barri, la Comissió de Festes Populars o Artefacto. I ho fem així, ja que volem ser un espai alternatiu, crític i autònom. No vol dir que en un futur no es pugui anar de la mà amb l’Ajuntament, però ara per ara pensem que és molt complicat.

- Ja mirant al futur, teniu algun projecte/objectiu a curt termini?

Més o menys en tenim. Per exemple tenir el local n’era un que teníem fa un any, si ens ho haguessin dit en aquell moment que ho aconseguiríem no ens ho hauríem cregut i mira aquí estem. És molta feina, implicació i a partir d’aquí volem continuar creixent cooperant amb entitats i mirar de tirar endavant més projectes a altres barris de la ciutat. Perquè al final sabem que a la gent li agrada l’art, quan tu ofereixes accés a aquest les persones s’interessen, pregunten i aprenen. Pensem que tot això ho podem oferir al ser un projecte proper. - Diari de Sabadell.