L'altre dia vaig contestar a una enquesta de la vanguardia sobre a quina tribu ideològica pertanyia, i em va sortir que era multiculturalista. Fent un Abascal vaig confesar-me que no tenia ni idea de què era aquest concepte, encara que el nom donava algunes pistes. Buscant per la xarxa he trobat aquest resum que dona llum a la meva foscor.

"Darrerament, el problema de la convivència de diverses cultures dins una mateixa societat ha estat a tots els mitjans de comunicació. Problemes com l'escolarització, els ritus o els costums (fins i tot a l'hora de vestir) han tret a la llum la necessitat que reflexionem sobre la diversitat cultural que comença a formar part de la nostra societat. Per això és molt important platejar-se el tema del multiculturalisme.

El món no està dividit en cultures amb fronteres naturals, ia totes les societats hi ha ètnies i trets culturals molt variats. Com que els membres de diferents cultures han de compartir llocs i institucions públiques, ja que han de conviure, sorgeix el problema de conjugar el respecte a altres cultures amb la necessitat de regles i drets comuns per a tots els ciutadans. El terme “multiculturalisme” es refereix a les demandes de minories culturals centrades en el reconeixement de la seva identitat cultural. Es reivindica un sistema que els garanteixi un “status” i uns drets propis. Les mesures han de ser permanents, no transitòries. En uns casos, es demana la inclusió al moviment majoritari, i en altres, com els nacionalistes, demanen un “status” diferenciat. El problema del nacionalisme quedarà apartat de moment.

El problema del multiculturalisme consisteix a ajustar el model polític d'una societat democràtica (que ignora les particularitats ètniques) amb les demandes de drets col·lectius que s'haurien de reconèixer als grups per la seva etnicitat. Si les cultures minoritàries no són protegides, corren el perill d'extingir-se i ser absorbides per la cultura dominant. Com conjugar aspectes com la igualtat i la imparcialitat, amb les particularitats de les cultures minoritàries? Violen la igualtat els drets col·lectius? D'una banda, es pretén que a l'hora de conviure només importa la igualtat, respecte a la llibertat aliena, sense intervenir els costums, o tradicions de cada cultura. D'altra banda, a tota societat hi ha aspectes com la divisió administrativa, els dies festius, els símbols de l'estat, les decisions lingüístiques... que afavoreixen un grup majoritari. Hi ha diverses maneres d'enfocar el problema del multiculturalisme. Ens centrarem principalment en tres autors:

Tylor a “La política del reconeixement” tracta de fonamentar una política que reconegui el dret de les cultures minoritàries. Segons Tylor, l'individu està modelat per la cultura a què pertany, i degradar una cultura és també degradar els seus individus. Si la democràcia valora la dignitat de l'individu, també ha de valorar la dignitat de la cultura a què pertany. El suport duna cultura és necessari per a la llibertat individual.

Es podria respondre a Tylor que l'home necessita un marc cultural, però no un de determinat. A més, avui dia les cultures no estan separades en compartiments estancs, sinó que les fronteres entre elles són permeables. Amb tot, Tylor respondria que la incomoditat que patiria la majoria és un mal menor, comparat amb el fet de perdre una cultura minoritària. El sistema polític ha de, segons Tylor, mantenir les identitats culturals que la formen, cosa que implica mantenir també els individus presents i futurs que la formen.

En segon lloc, Kymlicka reconeix les dificultats que acompanyen el multiculturalisme:

a) Risc que es protegeixi una minoria que manté pràctiques i tradicions contràries als drets humans i constitucionals.

b) Risc que es consolidin identitats minoritàries que trenquin amb una actitud cívica compartida i amb la convivència social.

Tot i això, Kymlicka afirma la necessitat d'un reconeixement i d'una protecció de les cultures minoritàries. Per mitjà d'una anàlisi minuciosa busca solucions límit que conjuguin els valors democràtics amb el reconeixement d'identitats culturals minoritàries.

En tercer lloc, J.Habermas. Segons ell, el sistema de drets no ha de ser cec a les diferències culturals. No cal formar territoris protegits, reserves o guetos, sinó una integració democràtica. La solució no es troba en diferents societats separades, sinó en una societat d'individus capaços d'adonar-se de la importància de protegir els contextos vitals i culturals en què l'individu s'ha forjat. La supervivència de les cultures no es pot enfocar com si fossin espècies. De fet, hi ha individus nascuts en una cultura que se situen críticament respecte a aquesta i decideixen passar a formar part d'una altra cultura. La puresa cultural no existeix i la defensa d'una cultura no pot evitar-ne el qüestionament. Les cultures han de ser defensades pel reconeixement que es mereixen els individus. La integració ha d'assolir el màxim grau possible, sempre que no es vagi en contra dels drets humans i de la constitució de la cultura democràtica.

Són satisfactoris algun d'aquests enfocaments? El fet del multiculturalisme ens situa en el problema de la tensió entre la universalitat i la diferència. Pretenem valors universals i alhora pretenem que es mantinguin les diferències com una cosa valuosa. Tornem sobre vells problemes, com la universalitat o relativitat dels valors (Sòcrates-sofistes), la pluralitat irreconciliable de models de vida bona (Aristòtil), o trobar unes pautes de justícia i deure (Kant). Pendents queden preguntes com quin paper exerceix la societat respecte a l'individu? Es pot assolir un conjunt de valors universals, que acceptin totes les cultures? Com es pot assolir la convivència entre diferents cultures? Ha de desaparèixer la cultura minoritària? Ha de ser absorbida per la societat majoritària? La societat d'acollida ha de plegar-se a les necessitats de les cultures minoritàries? Fins a quin punt?