Afrodita mai va dir pits fora. La veritat és que aquesta és una més de les moltíssimes llegendes urbanes que, al llarg dels anys, hem anat compartint i donat com a cert. Preguntis a qui li preguntis (que ja hagi complert els 40 anys) et contestarà que Afrodita A, el personatge femení de la sèrie Mazinger Z, cada vegada que disparava els míssils que sortien dels seus pectorals cridava Pits fora! i no, no ho va dir mai.


Hem retrocedit a Múrcia als temps d'Afrofita el 1980, quan la policia va aturar l'espectacle de Rocío Saiz després de treure's la samarreta en una de les cançons. "No em deixaven seguir si no em vestia. O em posava la samarreta o me n'anava emmanillada" ha explicat la vocalista. Saiz ha recordat que fa "deu anys" que mostra els pits a la mateixa cançó. De ben poc serveix que Sergio Ramos, lletrat murcià i exregidor de l'Ajuntament de Múrcia que va estar present durant l'altercat, ha titllat de bogeria jurídica la situació: "Els espectacles culturals no estan subjectes a ordenances municipals com les que regulen l'exhibicionisme". El que podria semblar un cas aïllat, potser és més que un excés de zel d'un purità policia municipal,. sinó el corrent imperant de puritanisme que va agafant força a poc a poc. Aquest mateix escrit si ponto pits o pits i surt una foto d'una senyora ensenyant els pits, ja pot ser censurat per Blogger.

Alguna cosa hi ha en relació amb els pits femenins que, col·lectivament, no acabem de gestionar prou bé. Potser aquesta és la causa que el “no sé per què fan tanta por les nostres tetes” de Rigoberta Bandini es convertís d'un dia per l'altre en un himne feminista i empoderat. Pensem que el pit femení és el símbol de la vida. Hi ha una imatge més bonica que la d'una dona donant el pit al seu fill?. Els pits de dona tenen un alt component de tabú, que sincerament no acabo d'entendre. El cas és que, quan es veuen més del compte, se'ls assenyala i censura. Si a una famosa se la fotografia amb un pit a l'aire, és notícia. Si és un famós, òbviament no. En el meu cas, confesso que la meva parafília no són els pits, ni el cul de les dones, estranyament, la meva parafília són els turmells de les senyores el primer que miro. i que poques n'hi ha que els tinguin perfectes, potser amb l'excepció de Marilyn Monroe entre algunes altres.

Però una cosa és que algú, a la seva esfera personal, tingui problemes en la gestió dels pits femenins i una altra cosa és que hi hagi qui es cregui amb l'autoritat de censurar-los o d'exigir a les dones que els amaguin. Facebook i Instagram censuren els mugrons femenins i no els mugrons masculins des de fa anys. Igual que hi ha qui pensa que un cantant té tot el dret del món a cantar sense samarreta, però Rocío Saiz no en té. Però que uns policies pretenguin censurar un concert com si estiguéssim a l'època predestape no té raó de ser i els seus superiors farien bé de tancar la investigació que han obert amb un missatge clar, que serveixi perquè els fets no es repeteixin. Tal com ha fet la Generalitat, que ha enviat una comunicació a tots els ajuntaments per advertir-los que prohibir el topless a les piscines municipals és una discriminació, igual que exigir als que ho fan que ho deixin de fer. Esperem aquest succés de Múrcia es quedi només en una anècdota de l'Espanya rància en blanc i negre, encara que em temo que estem davant la preqüela de la censura que ve...