Amb el discurs sobre la seguretat i les ocupacions, la ultradreta va guanyar terreny a les eleccions de diumenge passat a les urbanitzacions aïllades i als municipis de la regió metropolitana - Jaume V. Aroca - lavanguardia

Catalunya no és aliena a la consolidació de la ultradreta com a opció política constatada a les eleccions de diumenge passat. Vox, el partit que lidera Santiago Abascal, va obtenir més del 5 per cent dels vots, només dos punts per sota de la mitjana espanyola. Amb un factor correctiu destacable: la presència significativa d’aquesta formació als municipis catalans –és la setena força electoral– conviu amb l’eclosió d’una constel·lació de petits partits d’ultradreta independentista que també s’han fet un lloc als ajuntaments. En conjunt, els ultres han aconseguit ser presents –tret d’excepcions, amb un o dos representants com a màxim– en 80 ajuntaments amb un total de 132 regidors.

La gran majoria són de Vox. Aquesta formació va obtenir 124 regidors, de manera que va multiplicar per quaranta els resultats de les anteriors eleccions municipals del 2019, en què va aconseguir només tres representants, tots ells concentrats en un sol municipi, Salt, a Girona. Ara allà en té quatre, un més que llavors. Mentre al Parlament de Catalunya es continua aplicant l’anomenat cordó sanitari als 11 diputats que Vox va obtenir a les eleccions autonòmiques —com si no els volgués veure, el president de la Generalitat dona l’esquena als representants ultranacionalistes quan els respon a les sessions de control— des del diumenge passat la formació de Santiago Abascal té representants en 77 municipis de Catalunya. En total, 3 milions de catalans tenen regidors de la ultradreta asseguts al saló de plens dels seus ajuntaments.

El vot a Vox a Catalunya presenta algunes novetats significatives. L’evidència que als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona és on ha aconseguit situar un nombre més gran de regidors no hauria d’ocultar que els seus millors resultats percentuals, entre un 9 i un 10%, no són en aquest territori.

Es troben també en altres latituds més exòtiques, en municipis caracteritzats per l’urbanisme dispers de les velles urbanitzacions d’estiueig convertides ara en primeres residències. Salou, Cunit, Piera, Cubelles o Tordera... És la Catalunya de les alarmes. Cases amb jardí en urbanitzacions allunyades dels serveis públics i on la seguretat s’ha convertit en una preocupació recurrent. On les xapes de Prosegur o de Securitas Direct col·locades a portes i finestres són més habi­tuals que els geranis. El somni de la casa i l’hortet és intranquil. En conjunt, l’opció ultra ha seduït un 5% de l’electorat, només dos punts menys que a la resta d’Espanya.

En algunes d’aquestes sec­cions censals Vox ha aconseguit aconseguir gairebé un 20% dels vots. Com a la urbanització de Can Claramunt (Piera) o (Tarragona) on aquesta formació ha aglutinat un 19% i un 20,5% del vot. Els dos percentatges quadru­pliquen la mitjana de vot català a Vox. La ultradreta va encertar. Fa mesos que a les cartelleres d’aquestes urbanitzacions disperses hi ha penjada la seva propaganda: “Amb Vox viuràs en un barri segur” impresa sobre un fons color lila –color Podem– amb la imatge d’uns joves encaputxats. No només ha aconseguit situar el debat de les ocupacions en el centre de la cam­panya, sinó que, a més, ha aconseguit capitalitzar aquest temor en vots. A l’àrea metropolitana, tret de Badalona, on García Albiol ha absorbit tot el vot, Vox és present en tots els municipis. Alguns resultats són molt cridaners: a l’Hospitalet hi ha zones censals del barri de la Florida on ha guanyat el PSC, però el partit ultra ha estat la segona força amb un 17% dels vots, molt per sobre de la mitjana catalana.

L’independentisme d’ultradreta és el partit més votat a Ripoll, la ciutat dels autors del 17-A

A Mataró, on Vox ha arribat a un 12% dels vots, en algunes ­zones censals supera fins i tot aquestes marques i n’ha obtingut més d’un 20%. A la capital del Maresme, com a l’Hospitalet, governa el PSC, la direcció del qual ja reconeix que el creixement del vot ultra constitueix una amenaça seriosa i un problema per poder constituir alternatives raonables a l’independentisme en moltes viles i ciutats.

La força del vector de seguretat i immigració –a Mataró, per exemple, hi ha algun districte amb un 24% de població nascuda en un altre país– impacta en aquests col·legis electorals. Aquest combinat pot explicar resultats tan sorprenents com el de Manresa, on un altre partit ultra, aquesta vegada independentista, el Front Nacional ha obtingut dos regidors que s’afegeixen al que també va obtenir Vox. El vot intransigent suma un 12% a la capital del Bages, on ha guanyat Esquerra Republicana.

Al Parlament fa dos anys que la majoria de diputats mira d’ignorar la presència de Vox a l’hemicicle. Però si en algun lloc es constata que alguna cosa està fallant a Catalunya és a Ripoll. Al poble on es van criar els joves terroristes que van atemptar a la Rambla i Cambrils l’ agost del 2017, el partit majoritari és la formació Aliança Catalana, liderat per ­Sílvia Orriols. Ha obtingut sis regidors dels 17 possibles. La líder d’aquesta formació, a la pàgina web del qual es barregen imatges de la policia colpejant els votants de l’1- O amb les de presumptes immigrants sent detinguts pels Mossos, va ser militant d’Estat Català i a les eleccions del 2019 ja va aconseguir una plaça com a regidora pel Front Nacional. El primer és l’últim. Josep Anglada, el líder de Plataforma per Catalunya, la primera formació xenòfoba d’inspiració catalana, ha aconseguit tornar a l’Ajuntament de Vic amb el seu nou partit Som Identitaris.

Si se sumen els vots d’un signe i d’un altre a Catalunya, la ultradreta va aconseguir en total 157.600 paperetes i es va quedar a menys de 100 mil vots de distància dels 247.000 que va aconseguir el PP. Tot i això, a Cata­lunya sembla molt poc probable que el dia 17 de juny, quan es constituiran els ajuntaments, aquests vots comptin per formar governs. Però que no siguin tinguts en compte no significa que no existeixin.