Una frase atribuïda a Napoleó, que possiblement mai va pronunciar, era “la música és el conjunt de sorolls que menys molesten a l’oïda”. Es diu que la música afecta els estats d’ànim i, també, que amansa les feres. En tot cas, sembla que no hi ha celebracions sense música i que no seria gaire difícil trobar consens per definir la música com l’art de crear bellesa a través del so.

En Joan Oller Pons va dedicar setanta anys de la seva vida en la interpretació d’aquest art. Músic complet i competent, tocava el saxo, el clarinet, el violí i el piano, va fer de la música i la interpretació musical el seu modus vivendi. També va escriure articles als diaris, diverses cartes i un llibre relacionats amb la música i un altre llibre amb històries de Caldes de Montbui. Fou l’historiador de les formacions que va pertànyer i cronista de les orquestres de Sabadell. Va ser un seriós intèrpret i divulgador de la música orquestral, defensant sempre la catalanitat de la seva formació.

Durant setze anys de la seva vida va recórrer tota Amèrica Llatina amb l’orquestra Casino de Sevilla, nom amb què es coneixien per aquelles terres Els Fatxendes, l’orquestra que s’havia creat a Sabadell l’any 1842, com una escissió del Muixins, i que va triomfar arreu amb altres noms, com Orquesta Rio Club i Casino de Sevilla. Després de la Guerra civil, els germans Tarragó van refer la formació d’Els Fatxendes amb músics de l’anterior etapa i de nous. Van llogar el local de l’Americana, al davant de Correus, batejant-lo amb el nom de Cactus Club. Van guanyar un concurs de jazz-hot celebrat, l’any 1942, al Roxy de Barcelona. Aleshores en formaven part: Pio Torrecillas, Josep Juvert, Joan Oller, Enric Tarragó, Adolf Carbonell, Ramon Codina, Ramon Tarragó, Antoni Tarragó, Josep Ballada, Pere Torres i Nemesi Martínez. Explicava Joan Oller que Els Fatxendes anaven vestits pel sastre Escoda, amb camises de cal Gràcia, corbates de cal Llobet i sabates de cal Nogués.

La vida musical de Joan Oller dona per molt més, ho podeu llegir a l'article del diari de Sabadell, peró de l'ampli ventall d'anècdotes de la seva vida, em quedo amb la de Joan Oller i Pau Casals. "L’any 1950 varen tenir l’oportunitat de travessar l’Atlàntic i anar a Cuba, deixant de cobrar en pessetes i fer-ho en dòlars. En arribar van saber que els havien tornat a canviar el nom. El representant a Cuba, Diego Ortiz López els havia anunciat com la millor orquestra espanyola d’aleshores i el mot Rio semblava d’origen brasiler, per altra banda, una orquestra que havia deixat bon nivell era la Gran Casino, aprofitant aquest detall i que venien d’Espanya, el nom elegit fou Casino de Sevilla.

A Cuba arribaven contractats per la Boite a l’aire lliure Sans Souci i per Radio Cadena Havana. També van signar un contracte per enregistrar deu discos amb la discogràfica cubana Cuban Plastics & Record Corp., la marca de la qual era Panart. Actualment, es poden trobar vinils d’aquesta marca amb temes de Casino de Sevilla. L’estada a Cuba els va representar a tots els músics i en especial a Joan Oller, un pas endavant i una gran experiència. Van conèixer i varen tenir contacte amb un dels millors compositors del moment com Irving Berlin, famós per haver compost els temes Cheek To Cheek, de la pel·lícula Sombrero de Copa; Change Partners de la pel·lícula Amanda o White Christmas de la pel·lícula Holiday Inn.

A Cuba estant, Joan Oller va escriure al mestre Pau Casals per tal de si tenia a bé confirmar-li un fet ocorregut l’any 1892:

“Il·lustre mestre i compatrici: Tenint ja molt avançat un historial anecdòtic de la centenària Orquestra Fatxendes de Sabadell, de la qual he format part durant catorze anys i havent tingut referència que l’any 1892 vàreu actuar en l’esmentada orquestra en qualitat de músic d’augment en el Círcol Egarenc de Terrassa i en els principis de la vostra gloriosa carrera artística, em seria gratíssim que de ser cert aquest fet i de recordar-lo, fóssiu servit en confirmar-m’ho personalment, si les vostres habituals ocupacions us ho permeten”

La resposta de Pau Casals va arribar en una postal datada el 31 de juliol de 1950:

“Volgut compatriota, crec poder confirmar-vos el que dieu.

La meva felicitació per la celebració del centenari de l’orquestra Fatxendes”

Per tant, era cert, Pau Casals va fer una actuació amb l’orquestra l’any 1892. Posteriorment a la carta, l’any 1964, Joan Oller va tenir una trobada amb Pau Casals a Buenos Aires.