Almenys 51 persones han mort en un nou naufragi produït a la ruta cap a les Canàries. El col·lectiu Caminando Fronteras ha comunicat que 37 homes, 11 dones i tres nens han perdut la vida aquest dissabte. "Van passar vuit dies d'horror en una pneumàtica a la deriva", ha informat al compte de Twitter l'activista Helena Maleno. "De l'embarcació que va sortir de Tan Tan només hi ha quatre supervivents que es troben hospitalitzats. El 21 de juny, 37 persones, incloent-hi una nena, van desaparèixer (només es van poder rescatar els cossos d'una nena i d'un adult) i 24 van haver de ser rescatats arran de l'enfonsament d'una llanxa neumàtica amb què intentaven arribar a les illes Canàries. La barca va sortir de la costa del Sàhara Occidental amb una seixantena de persones a bord i poc abans de les 8 del vespre Salvament Marítim, després de rebre un avís, va alertar les autoritats de Rabat perquè s'encarreguessin de coordinar-ne el rescat. Tot i això, els nàufrags van passar tota la nit esperant el rescat, que no va arribar fins al cap de 12 hores després de l'alerta.

Segons un enregistrament, avançat per la Cadena SER, una operadora del centre de coordinació de Salvament Marítim i un pilot d'avió que era a la zona van estar debatent sobre a qui pertanyien les aigües on era l'embarcació en perill, si al Marroc o a Espanya, i el pilot va avisar que eren d'Espanya. Finalment, l'organisme de salvament va avisar els equips de Rabat, que van trigar tota una nit a reaccionar.

La mort a la frontera s'instal·la per falta de mitjans de rescat i l'escassa col·laboració entre els països per defensar el dret a la vida", ha afegit. I el que fa més mal a part de les morts, el pitjor de tot, és que la notícia ja no és notícia, un breu en alguns digitals i gràcies. És clar que això els passa perquè l'embarcació s'havia d'haver anomenat 'Titán'. És el pa de cada dia, però a aquesta pobra gent ni això els queda. Fins quan consentiran aquest lent genocidi els governs dels respectius països?