Les conselleries d’Educació i de Salut plantegen ara, de manera aparentment seriosa, regular l’ús dels mòbils a les escoles. Problemes de dependència, de salut mental i alimentària... Hi ha tot un seguit d’instituts que, per decisió pròpia, ja prohibeixen fer-los servir a les aules, al pati i als passadissos. Potser hi ha influït l’informe que la Unesco va publicar fa cosa de dos mesos, i que conclou que hi ha molt pocs indicis sòlids del valor afegit que suposadament la tecnologia digital afegeix a l’educació, i que –ara ve la part més sucosa– aquests suposats indicis els publiciten les empreses que estan interessades a vendre’n. - Quim Monzó.
A fe de Déu que han trigat a adonar-se’n. ¿No s’hi podien haver fixat abans? Quan van començar a aparèixer a les aules, per exemple. Gairebé ningú no va gosar dir-ne res per por de semblar retrògrad, un tecnòfob entestat a no acotar el cap davant d’aquella injustificada invasió de l’àmbit educatiu. En la prehistòria de fa mig segle, a cap alumne no se li hauria acudit anar a classe amb un Scalextric per posar-se a jugar amb els companys durant la classe. Si a algú li hagués passat pel cap l’haurien enviat immediatament davant del director per començar a tramitar-ne l’expulsió. En canvi, els alumnes actuals poden gaudir d’aquesta joguina esplèndida que és el mòbil, igual que Celia Villalobos que, al Congrés dels Diputats, jugava al Candy Crush aliena a les intervencions que havia d’escoltar amb atenció.
Jo diria que tot va començar a anar pel pedregar quan, per comptes d’adreçar-se als professors pel cognom, es va posar de moda dir-los pel nom de pila, tendència que fomentaven els mateixos educadors. A partir d’aquell moment, a poc a poc la descaradura s’ha fet reina de les aules. Ara –laus Deo!– s’han adonat d’això dels mòbils, com si no hagués sigut evident des del primer dia.
Ya te comenté que la sobrina de Mayte, que tiene 15 años, lo pongo en número, está haciendo un año de bachillerato en intercambio, en Irlanda.
Evidentemente sabe inglés casi perfecto, igual que la niña que viene a Barcelona, sabe castellano casi perfecto. Y a lo que vamos.
En el colegio de allí, a la nena en cuestión, Anna, que se llama, NO le permiten el movil. Simplemente está prohibido, patio incluído.
Y dos, es obligatorio el uniforme,. Obligatorio, así que no puede usar camisita de tirantes ni minifaldas, ni se le verán las bragas tanga como se ven cuando las ves salir del cole. Uniforme.
Si, lo que quieras. Soy un carcamal y bla, bla, pero me parece cojonudo.
Al cole a estudiar y no a pasar modelitos. Y fuera móvil.
Cuando venga habrá aprendido mucho, mucho. Allí la ley se cumple a rajatabla y no hay excepciones.
salut
Obligar a la mainada a dur uniforme és una mala idea, poc democràtica, molt poc, i no és qüestió de ser carcamal, és una qüestió d'ètica, de respecte a la llibertat de les persones a vestir com vulguin. El següent pas que serà, tots rapats i les noies amb monyo.
Quan al mòbil i el seu ús a l'escola, estic dividit, ells són d'una altra generació, son nadius digitals i nosaltres volem legislar des de la mirada analògica, i crec que és un error. S'ha dit de vell que no es poden posar portes al camp, doncs el mòbil és el nou camp, i haurem d'acostumar-nos a conviure amb ell. Que això canviarà molts hàbits, clar, s'en diu progrés i és una constant en la vida dels humans.
El principal problema del col·legi no són els alumnes, són els mestres i sobretot els pares. Els nens que no els porten al col·legi i els ensenyen als pares (aquí està prohibit), no tenen aquests problemes, i aquests nens sí que poden parlar amb propietat d'una llengua materna.
Discrepar amb Carlos o Daniel, és normal, és part del joc, però últimament discrepem tu i jo, o jo i tu, i no sé quin dels dos discrepa més. No és que em preocupi excessivament, discrepar és bo, però en vull deixar constància.
Jó. Segur.
salut
Segur, o no tant segur. Per cert, veig que ha tornat Joselu, un digne i cansat discrepant, esgotat diria jo, però ho ha fet tocant un tema interessantíssim.
Salut.
Está muy cansado, nos pasa a todos. Llevamos años con los mismos temas que nos desunen y no aportan nada nuevo. Los políticos viven a costa nuestra y ahora aportan poco.
Salut
Tengo un problema, pero problema, la manía que tienen las personas, los jóvenes más. Cruzan el paso de peatones mirando atónitos el móvil. A veces coincide con el carril bici, ellos no oyen a las bicis(cuando los coches sean todos eléctricos, un peligro).He tenido que instalarme un timbre eléctrico, que suena fuerte ,pero muchos ni por esas, siguen andando. Cruzan en rojo, porque miran un instante y si no ven coches cerca pasan, no tienen en cuenta las bicis. Tengo que frenar violentamente, me miran y siguen andando como si no hubiese ocurrido nada. Tendrán que poner una señal en los semáforos, de prohibir cruzar hablando con el móvil. Igual en los pasos de cebra, que es peor.
Saludos.
En algunos pasos de peatones de Sabadell smartcity, han puesto luminosos en el suelo, pero es que por la acera pasa lo mismo, tienes que esquivar a los que van como zombis mirando el móvil, eso sí, casi siempre sonriendo. Es que la acera, entre abuelos con taca taca, patinetes sillas eléctricas, bicicletas, monopatines, ¡coño', es que el peatón de toda la vida ya no cabe.
Los colegios de monja o de origen de ellas(porque ya quedan pocos y ahora los controla una comisión),exigen uniforme y es una comodidad, no tienes problemas ante el gusto cambiante de los chicos y sobre todo las envidias entre ellos, con las marcas. Con dos mudas iguales, una para lavar y otra puesta ,te ahorras dinero y tiempo. Además van siempre impecables.
Saludos.
Los de los colegios del Opus también van uniformados. Los viajeros de los ferrocarriles catalanes en Bellaterra bien lo saben, son los más maleducados de todos. No, eso de los uniformes es una rémora del siglo pasado que ya henos superado. O eso parecía.
En los colegios dirigidos por el sentido común, entre otros valores, ya hace tiempo que han prohibido los móviles en clase.
Ay el sentido común, el menos común de los sentidos. Parece razonable prohibirlo en las aulas, es de sentido común, pero del sentido común de los analógicos. El párrafo final de Monzó creo define cual es el problema y su origen y no es el teléfono:
"Jo diria que tot va començar a anar pel pedregar quan, en comptes d'adreçar-se als professors pel cognom, es va posar de moda dir-los pel nom de pila, tendència que fomentaven els mateixos educadors. A partir d’aquell moment, a poc a poc la descaradura s’ha fet reina de les aules. Ara –laus Deo!– s’han adonat d’això dels mòbils, com si no hagués sigut evident des del primer dia."
Saludos.
Cuando Ícaro hacía segundo de bachillerato, en los Salesianos Rocafort, fueron a hacerle una entrevista a este buen señor varios de los estudiantes del curso. En primer caso porque vive casi enfrente, en segundo caso porque es un escritor conocido.
Literalmente los mandó a la mierda y les dijo que no le molestasen más.
Este señor pocas lecciones de nada puede dar.
salut
És molt raret, prou el coneixes tu que era veí teu, o quasi. però entenc que té raó en el que diu. Monzó és allò de 'lo que pudo haber sido y no fué' i aixó lastra el caràcter de les persones, és la frustració. Un altre que ha envellit malament i carcamaleja.
Salut.
Cierto, ha envejecido mal.
Todos los chicos llevan móvil, es imprescindible ,unos antes que otros. El problema que puede originar ya depende de factores externos .Los padres, los colegios, pueden y deben poner normas y limites. Eso pasa con cualquier tecnología.
Si es que ves a niños en el cochecito de un año o por ahí, y ya los tienen enchufados al móvil. Pero, el móvil solo tiene 30 años,. o sea que antes de esta fecha los chicos no necesitaban el móvil. Además. no sirve para controlarlos., ellos lo dominan mucho mejor que nosotros.