Si Àlex Tort va decidir quedar-se a Twitter/X és per ple convenciment que s'aprèn més dels bojos que dels savis. I més encara, dels que embogeixen fent-se els savis. En aquesta xarxa es multiplica per mil el que ha dit el filòsof George Berkeley al segle XVIII: pocs pensen, però tothom té opinions.

El scroll infinit de Twitter és una mina de parers. Un gaudi llegir-los, sense interactuar i estant més atent per com es raona que pel que es raona. Hi ha dies que convé no opinar a X. Opció Genaro: evitar discutir amb ningú, com ell, per conservar-se jove.

–Home, per això no serà – posava en dubte Eugenio.

– Bé, doncs no serà per això.

L'instant en què ha ressorgit el conflicte entre Israel i Hamàs ha estat propici per desaparèixer i quedar-se darrere de la tanca. Si hi pots ajudar, ja ho faràs d'una altra manera. No hi ha qüestió que polaritzi més la comunitat que posicionar-se a favor dels uns o dels altres. “Què, ja heu solucionat el conflicte Israel-Palestina o torno més tard?”, diu fatigat l'il·lustrador @OriolMalet.

Tothom té la seva opinió, per més que desconegui la situació, però abans que semblar ignorant el millor és aparentar mutisme selectiu. Els experts, també, que caminen amb ull: un silenci a una rèplica, per més que abandonin el mòbil temporalment per cuinar unes llenties, serà interpretat com un “no sap com sortir de l'atzucac”.

X es va crear per a la baralla sense pausa. T'esforces per ser comprensiu davant dels intolerants, o més dur si el “rival” és càndid. Indulgent amb els alterats. Però a l'hora de la veritat, el que és intel·ligent és romandre expectant, tenint present que la bona discussió és cara a cara. Que la bona paraula amenitza la taula i no la xarxa.

“Tampoc és tan difícil no ficar-se en embolics a Twitter. Només cal no parlar de política, ni de futbol, ni de pel·lícules, ni de religió, ni d'homes, ni de dones, ni de joves, ni de vells, ni de gats, ni de gossos, ni de paelles, ni de truita amb ceba o sense ceba”. Ho escriu @DSotoOrtiz. S'ha deixat el sexe. “Això què és?”, respon.

En tot cas, això no és Twitter sinó una columna. Llibertat! Per tant, compartim opinió: "És possible i no contradictori estar en contra de l'ocupació de Palestina i dels terroristes de Hamàs, i estar en contra de la matança d'israelians i del seu govern de piròmans fonamentalistes". Ho expressa bé l'exdirector d'El Mundo David Jiménez. No és equidistància. És tenir ben clar, com diu @kittlab, que “els dolents són els que maten”.