L’Església catòlica té una taca greu pels casos de pederàstia que s’han produït en diferents diòcesis de tot el món i, especialment, pels murs de silenci que s’han construït al seu voltant. Sectors catòlics afirmen, amb raó, que casos d’abusos a nens s’han produït també en moltes institucions escolars no religioses i que el focus està posat només a l’Església, i que són víctimes d’una gran campanya mediàtica internacional. Però aquesta realitat no pot tapar el tremend escàndol de tants excessos comesos durant tants anys i que afecten tanta gent. El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, va presentar ahir l’informe circumscrit a Espanya i que és demolidor perquè afecta a més de 400.000 víctimes des dels anys quaranta del segle passat, una xifra realment inaudita.

No és un tema agradable, però la societat espanyola és avui més forta que ahir si és capaç d’abordar a fons i amb total llibertat aquests casos que van ser ocultats per una mala praxi religiosa. La Conferència Episcopal Espanyola es pronunciarà dilluns vinent després d’estudiar a fons l’informe de 770 pàgines presentat pel Defensor del Poble, encara que el juny passat ja va fer acte de contrició i va demanar perdó pels 728 casos que va descobrir i que afectaven a 927 víctimes. Aquest és el camí. La diferència entre el nombre d’afectats per la investigació eclesiàstica i la que va presentar ahir Gabilondo és excessiva: 927 davant més de 400.000. No obstant això, encara que ens quedéssim amb la xifra més petita, el pecat existeix, i la voluntat d’amagar-ho, també. Justament l’informe del Defensor posa l’èmfasi en la poca col·laboració que ha trobat en algunes diòcesis per desenvolupar la seva tasca.

La victimització de l’Església catòlica per sentir-se criminalitzada per determinada premsa i partits polítics no és prou motiu per no col·laborar en la investigació ni per mirar cap a una altra banda. Esperem que dilluns la Conferència Episcopal aprofiti l’oportunitat per reconèixer els errors i ajudar les víctimes. Serà la millor prova dels valors cristians.

El president dels bisbes espanyols, Juan José Omella, afirma que “les xifres extrapolades per alguns mitjans són mentida i tenen intenció d'enganyar”. El seu missatge, que inclou un paràgraf sobre el catecisme, el pecat i la necessitat de purificació, acaba dient: “No ens cansarem mai de demanar perdó a les víctimes i de treballar per la sanació”. Els abusos infantils sostenen altres fonts consultades, no es donen només a l'àmbit eclesiàstic. De fet, la majoria té lloc a la família, d'acord amb les mateixes informacions facilitades per Àngel Gabilondo. El Defensor del Poble es va negar a donar números exactes, tot i que va reconèixer que la institució que dirigeix va encarregar una enquesta a l'empresa demoscòpica GAD3, que va entrevistar 8.013 més grans. El 0,6% d'aquests enquestats, és a dir, unes 236.000 persones si el percentatge s'extrapola al total de la població espanyola més gran, va dir que ha patit abusos per part d'algun sacerdot o religiós. Un 1,13% dels entrevistats (el percentatge que més va cridar l'atenció a Defensor del Poble) va assegurar que l'agressió es va produir “en l'àmbit religiós”, cosa que elevaria la xifra a més de 445.000 persones.

De tot això es pot deduir que el Sr. Omella és un barrut que nega la major amb allò tan gastat en política del i tu més, Oblida el Sr. Omella, la quantitat ingent de gent que per por no ha denunciat abusos de pederastes de l'església, i es refugia el molt cínic  en què la majoria de violacions es produeixen en l'àmbit familiar, que tot i ser cert no justifica les barbaritats comeses impunement fins fa poc per membres de l'Església catòlica. Un Omella que entre altres va encobrir els abusos del pederasta Amadeo Elcoso. El que dic, un barrut a qui més li valdria restar callat, encara que fos per respecte a les 445 mil víctimes de la seva secta.