Abans de llegir aquest article és important pensar qui són aquells que treballen als nostres carrers netejant-los o recollint la brossa. Els qui cuiden els nostres majors i persones dependents. Els qui col·loquen els maons de les cases i enrajolen els lavabos. Els que recullen les fruites i verdures al camp. Els qui, en definitiva, exerceixen una tasca essencial que altres no volen.
La introducció ve a tomb d'un missatge que el líder de Vox, Santiago Abascal, públic ahir a X després de l'atac terrorista de dilluns a la nit a Brussel·les. El president del tercer partit nacional, present als governs de sis comunitats autònomes i alguns destacats ajuntaments, va plantejar “abatre'ls”. “Sí, a tots els malvats que porten odi, dolor i mort”, va afegir. “A Barcelona, a Brussel·les o a Israel”, va concretar. “Però abans cal impedir-los entrar, i cal fer responsables els que els han obert les portes”, va reblar.
Abascal defensa obrir foc davant d'un sospitós sense ni tan sols preguntar? No és possible respondre que sí. Però els seus seguidors van interpretar que era així. Hi va haver missatges, fins i tot, defensant armar els espanyols. Tal com sona. A la generació d'aquest tipus de comentaris va contribuir que la policia de la capital europea va trigar hores a abatre l'assassí dels dos ciutadans suecs. Fins ahir a primera hora no va ser abatut. “Comet un acte terrorista muntat en una scooter amb una armilla reflectora (no va precisament de camuflatge), s'enregistra la cara, es creua mig Brussel·les i després de quatre hores segueix sense estar detingut”, afirmava @wallstwolverine. “L'avís a navegants sobre la feblesa absoluta del sistema és un poema. Macabre”, opinava Íker Jiménez. - Fernando H.Valls a la vanguardia.
El món es troba en suspens i és important dir les coses pel seu nom. Equidistàncies, cap; als assassins se'ls cataloga com a tal, només per començar. Però també convé moderar els missatges a l'era de les opinions en calent, i no generalitzar. Suggerir que per evitar un atemptat s'hauria d'aplicar una llei del talió de manera preventiva és un discurs perillós, més encara partint d'un representant públic. Al terror se'l persegueix amb mitjans i se li aplica la llei. La resta és demagògia populista que no s'hauria de permetre. El poc curós que és X comparat amb Twitter a l'hora de prohibir imatges d'un pit, insults greus o missatges d'odi, es demostra amb aquest tuit, que ningú no ha censurat. Si aquest no és un missatge d'odi ja em direu vosaltres que ho és. De fet, aquest senyor hauria de ser suspès del seu càrrec polític immediatament i algú l'hauria de denunciar. Cosa que no passarà, estem normalitzant aquests tipus de missatges que es poden llençar amb la certesa d'una total impunitat per part dels miserables de torn. I aquests ho saben...
.jpg)
Francesc (interpreto que l'escrit és de la teva autoria; de vegades costa saber-ho):
ResponEliminaÉs veritat que estem normalitzant aquest tipus de missatges, així com normalitzem haver de conviure amb determinats partits polítics que si bé la seva presència pot ser constitucional, el seu comportament no ho és tant. Fins aquí molt bé, però, per què no parlem de la causa d'aquesta normalització? D'on surt?
De vegades hom sospita que el primer interessat que persisteixi la ignorància, és, són els mecanismes de l'Estat.
Me n'he descuidat, l'autoria en part, és de la vanguardia, de Fernando H.Valls. L'he publicat primer en castellà, i al traduir me n'he oblidat. La vanguardia digital en català no ho tradueix de seguida sinó més tard, i no tots els articles.
EliminaSalut.
Ull! No era un retret de cap mena, ni cosa semblant. Solament que en comentar, em dirigeixo diferent si és una reproducció d'article, que sí que és de la teva autoria. I no per a res. És com allò de dir tu o vostè, tu dius o l'article diu. Salutacions.
EliminaAbans de llegir aquest article és important pensar qui són aquells que treballen als nostres carrers netejant-los o recollint la brossa. Els qui cuiden els nostres majors i persones dependents. Els qui col·loquen els maons de les cases i enrajolen els lavabos. Els que recullen les fruites i verdures al camp. Els qui, en definitiva, exerceixen una tasca essencial que altres no volen...
ResponEliminaY ahora a los nuestros, los de casa, y da igual si son de Muga o de Jaén. Nadie trabaja el campo por 850 euros al mes, ni pone rajoles en las aceras por 900. Nadie te recogerá las basuras por 900, ni nadie te repartirá el butano por otros tantos.
Tu, recuerda, fuiste aprendiz de tercera, de segunda, de primera, medio oficial, oficial de tercera, de segunda de primera y acaso encargado, y hasta pasado los siete u ocho años, en la empresa, no te llevabas un jornal mínimamente digno.
Los alquileres. Si lo deseas te sacaré una contrata de la Pepita, la modista de la calle Tamarit 144, Barcelona, piso que tu conociste, y del año 1969, al 1 de enero. 2.400 pesetas al mes. Si, 2.400, que para que la cosa fuera bien, y nos llegara, (ella cosía, yo trabajaba en la imprenta y repartía los vestidos), teníamos dos inquilinos a dormir, el señor Albert y el señor Manolo, a 1000 pesetas mes, con derecho a cocina.
Siempre ha estado mal la cosa, al menos en Barcelona, no es nuevo, pero hoy se necesita mucho para vivir, nuestra capacidad de sacrificio no es la misma que hace sesenta años.
Salut
Dius... "nuestra capacidad de sacrificio no es la misma que hace sesenta años", i és cert, ens hem pensat que érem rics perquè vivíem millor i resulta que som poc més que uns rucs que van camí de viure pitjor que seixanta anys enrere.
EliminaSalut.
Por otro lado, la segunda parte: nunca los extremos fueron buenos, el término medio es el que debería dominar, con ningún extremista se puede llegar a nada, con ninguno de ninguna clase, porque el extremismo es fanatismo y un fanático siempre te hablará del mismo tema y desembocará en ese mismo tema pensando que tiene razón. No te dará opción.
ResponEliminaAyer cogieron en El Prat a tres o cuatro neonazis de no se qué. Pura basura, porque no tienen ideas, tienen una ideología impuesta a base de lavar cerebro.
Salut
Molt encertat aquest comentari Miquel. Tens molta raó. Mentre que la gent moderada, debat, l'extremista i el fanàtic, combat. El moderat argumenta la seva opinió; l'extremista la defensa gairebé sempre, tractant de destruir la teva.
EliminaSuposem que el poble no lapidás als seus profetes. ¿Que passaria?. Els profetes eren els preextremistes populistes, deia Fuster, i seguia: El profeta més que endevinar provoca, perquè és un home indignat, per això solament es profetitzen catàstrofes.
ResponEliminaSalut.
Seiscientas pesetas pagaba, por una habitación sin derecho a cocina, en el 1961.El tique de comida en el SEU de plaza Cataluña 18 pesetas, que por cierto se comía muy bien. Actualmente el edificio pertenece a Catalana de Seguros. Miquel me ha hecho recordar aquellos buenos tiempos de Barcelona, todo el mundo se ganaba bien la vida, cada vez que habla de la Pepita, recuerdo aquellos tiempos. Vinimos muchos solteros nos casamos y aquí seguimos.
ResponEliminaLo de Abascal es una opinión más, pero pienso mal escrita, es lo que tiene X. No creo que sea tan burro para decir que hay que abatirlos antes, como medida de precaución. Pienso que ha querido decir que hay que poner soluciones, antes, para evitar lo sucedido en Bélgica. Aquí, por lo que dice los noticiarios estamos en alerta 4 sobre 5 en la escala. Realmente veo muchos coches de mossos y urbana, cuando salgo en bici. Nosotros tenemos el caso de las Ramblas, ósea que somos objetivo del terrorismo islámico, que nada tiene que ver con los trabajadores musulmanes.
Saludos
El problema de Abascal es que llueve sobre mojado. En cuanto a lo de antes, mis suegros pagaban desde 1945 en una casita con jardín en las afueras 1000 pesetas al mes. Entre los 60 y los 70 la verdad es que vivíamos muy bien, la gente se ganaba la vida, se compró un coche, empezó a ir de vacaciones, muchos se compraron una segunda residencia. Todo empezó a torcerse a partir de 1973 y se acabó de torcer cuando entramos en el euro. Al día siguiente todo lo que valía 100 pesetas paso a costar 1 euro.
EliminaSaludos.
Nosotros los que pasamos los setenta, recordamos cuatro crisis muy grandes guerra Israel/Egipto; la de 1983 con huelga a Felipe incluída; la del 2000; y la de 2013.
ResponEliminaTodas duraron cuatro o cinco años de crísis, después remontamos. Pero esto pinta bastos porque hay las malditas religiones y se puede matar y morir por ella para ganarse el más allá.
Abascal es un fanático, otro que encarna una cruzada, nunca mejor dicho, pero que no tiene idea de nada más.
La madre del sobrino de Mayte, dijo en el entierro de su hijo una frase que me llegó al corazón: Nos esperan dias oscuros y noches largas.
Perdonar que no sea más alegre, pero lo que me rodea no da para ello.
Salut
Però eren crisis econòmiques, o polítiques, i aquesta és les dues coses i més. Preocupa especialment la reacció d'Hezbolá.
Elimina