Leonard Cohen va escriure una cançó (Anthem), en què deia que “hi ha una esquerda en totes les coses, així és com entra la llum”. La lletra és tot un cant a la superació i la resistència; esperança, en definitiva. He tornat a escoltar la cançó perquè em servís de banda sonora mentre redactava aquesta columna sobre la història del nen de Nersac, un municipi de 2.400 habitants als afores d'Angulema (França), que va viure només entre els 9 i 11 anys, abandonat pels seus pares.
Un diari local, Charente Libre, ha publicat una història terriblement trista, que és tot un exemple de resiliència. Trist perquè la seva mare i tutora legal el va abandonar en un pis de protecció oficial per marxar amb la seva companya a 15 quilòmetres de distància. Almenys, de tant en tant li portava menjar a la motocicleta o se l'emportava al supermercat per comprar-li conserves i brioixeria. I després tornava a marxar, deixant el petit desemparat, confiant en la seva autonomia personal i en el seu instint de supervivència. De vegades, el nen completava la dieta arrencant tomàquets de l'hort d'una veïna.
Pel que ha explicat el noi als agents, va passar temporades sense electricitat, calefacció o aigua calenta. Aleshores dormia arraulit sota tres edredons. A l'escola no van veure mai res que els preocupés, ja que anava net i correctament vestit, i treia bones notes. El noi ha portat durant gairebé mil dies la vida d'un Robinson urbà, capaç d'improvisar solucions als problemes que se li presentaven, sense protestar ni demanar ajuda. Tot es va descobrir quan finalment un veí va trucar a la gendarmeria. El judici va condemnar la mare a un any i mig de presó, encara que no hi ingressarà, si bé haurà de portar una polsera per controlar els seus moviments.
El cas posa de manifest que estem construint un món amb cada cop menys vincles socials, fins al punt que ni els familiars, ni els veïns, ni l'escola no van ser capaços d'advertir aquesta tragèdia. I com que la infància en contextos de precarietat social està especialment desprotegida. Tota una faula contemporània, que ens hauria d'avergonyir. I induir-nos a estar alerta. A veure la llum a l'esquerda a què es referia Leonard Cohen. - Un Robinson urbà - Màrius Carol a la vanguardia.
.png "English"){kind=small}
Mi hijo comenta que la noticia, tal como se ha dado, es incomprensible y que duda de parte de ella.
ResponElimina¿Vivir dos años sólo en un piso? ¿La madre le llevaba la comida cada quince días? ¿Y tu pagas los servicios de agua, gas, electricidad y mantenimiento de la casa sólo para un niño?
La noticia, ya te digo que no tengo idea de la situación, me ha dicho que es casi menos que imposible. Un bloque de pisos y de vecinos, dos años un niño de siete completamente solo..¿Y los sevicios sociales? ¿No ha estado nunca enfermo? ¿Nunca ha faltado a clase? ¿quien los tutores de colegio y firman las notas que se ponen mensualmente ?
Un mar de dudas.
Salut
El digital Charente Libre, diu que va ser així. A l'escole diuen que diuen que hi anava sempre i que era un bon alumne. La meva mare amb 9 anys es va quedar sense la seva mare, i l'únic familiar (son pare) l'avi Fransiscu era xofer del Sagales i estava tot el dia forta, Portava la casa i cuidava de la seva germana. Els serveis socials no hi són ni se'ls espera a França i aquí. Quanta gent han trobat morta de fa temps a casa seva, gent que tenia família i veïns. I cada vegada s'en trobaran més; és la societat de la solitud.
EliminaYa te digo que no se, no pongo en duda nada, aunque dudo de todo.
EliminaSalut
Ja, pensa que Nersac és un municipi que no arriba als tres mil habitants, és molt diferent el cas del nen en un petit municipi que en una gran urbs. L'important és que el nen ja està en una família d'acollida.
EliminaSalut.
De ser cierto, q es posible (.Miguel, recuerda q la realidad, siempre ,siempre supera a la ficción) yo me quedo con el valor , entereza e inteligencia emocional de este niño q a pesar de estar solo, q fuera siempre al cole, además, bien vestido y sacará buenas notas !!alucinante!! en mi opinión, bastante más complicado eso, q el hecho de haber sobrevivido así...Cada día somos más islas en este mundo ...
ResponEliminaUn abrazo grande !!
De como y en que condiciones van muchos niños del mundo a la escuela, hay informaciones terribles y abundantes, mucho peores que la situación de este niño.
EliminaUn abrazo.