Com és habitual a principis de gener, es desferma una onada de comentaris xenòfobs en xarxes socials en fer-se públiques les imatges dels primers nounats catalans al costat dels seus pares, evidenciant-se per trets físics o vestimenta el seu origen estranger, sobretot no europeu. La reacció de molts usuaris en conèixer-se els noms dels primers nadons (on Inass, Eithan, Jacob o Ayah, han pres el 2024 la davantera als Jordis, Júlies, Ius o Marcs) és que “no són catalans, sinó nascuts a Catalunya”. Sembla, doncs, que la catalanitat és una herència sanguínia, i que no n'hi ha prou de néixer aquí per ser considerat català. Amb aquests comentaris de disgust, altres intenten justificar el seu rebuig amb la denúncia d'estar assistint a un “procés planificat de substitució ètnica” en què els protagonistes d'aquell dia parlen per ells mateixos. 

El fenomen no és nou i de fet, es podria circumscriure a X (abans conegut com a Twitter), on hi ha el pitjor de cada casa. Són afortunadament pocs els que militen en aquesta estultícia que més que racista és de profunda ignorància.  Inass, Eithan, Jacob o Ayah, supleixen la falta de naixements de Jordis, Júlies, Ius o Marcs, i seran ells els qui pagaran la pensió futura d'aquests radicals. Ells faran las feines que aquests puristes no volen dur a terme. Sort en tindrem  d'Inass, Eithan, Jacob o Ayah,  per cert, tan catalans, com vostès o jo, i consti que tinc els 8 cognoms catalans, el què no vol dir res o poca cosa.

A Corea del Sud van de bòlit demanant immigrants per suplir la baixa natalitat de la seva població, i aquí estem en aquestes mateixes circumstàncies, necessitem que vinguin encara més immigrants, que garantiran la nostra subsistència com a país d'ací a un temps. És una oportunitat que hem de compartir, una oportunitat que hem d'aprofitar en benefici propi i aliè. Recordar només les paraules de Jordi Pujol quan deia; és català  tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Potser hauríem d'afegir: També és català tot aquell que neix a Catalunya.

"No aniré a cap manifestació nacionalista, sota cap bandera. Sé que aquesta opció em predisposa a ser la primera víctima. Perquè soc sempre i arreu un estranger." - Theo Angelopoulos