Cinc amigues. Una té càncer. Se'n van de viatge, just abans del primer cicle de quimioteràpia. Cadascuna escriu en un paper un desig vital, una d'aquelles coses que no ha gosat provar per por de les seves conseqüències. Totes les notes es fiquen en un sac. Cada dia trauran un d'aquells papers de la borsa, i intentaran complir cada repte, juntes. Sinceritat, veritat i compromís amb el que s'anhela a la vida. Aquest és el punt de partida de la minisèrie 'Les de l'última fila', de Daniel Sánchez Arévalo, a Netflix. Les reflexions vitals ens persegueixen amb les malalties, quan moren éssers propers prematurament, quan la vida ens sacseja… i també quan notem el pes de l'edat, una mena d'“ara o mai” que ens pot assaltar a partir dels 60 o 65 anys, o fins i tot  més tard. És millor lamentar no haver complert un desig o repte vital, o intentar-ho, encara que pugui comportar penedir-se'n? Com es pren la decisió de portar a la pràctica, a la maduresa, un divorci tardà, un canvi de treball, un esport d'aventura arriscat o una mudança a una altra ciutat?

“Fer balanç vital és positiu i necessari. A mesura que avancem per la vida, acumulem experiències, coneixements i emocions que van transformant la nostra visió del món i d'ells mateixos. En aquest camí, és natural que sorgeixin preguntes sobre la direcció que estem prenent i si estem vivint d'acord amb els nostres desitjos i capacitats. A partir d'una certa edat, resulta crucial dedicar temps a reflexionar sobre el nostre projecte de vida i assegurar-nos que anem pel camí correcte. Amb el pas del temps, les nostres prioritats i aspiracions poden canviar. Potser els somnis de joventut ja no ens motiven amb la mateixa força o hem descobert noves passions que abans no contemplàvem. Dedicar temps a analitzar les nostres motivacions actuals ens permetrà avaluar si les nostres accions i decisions s'alineen amb el que realment volem aconseguir.

A mesura que creixem, adquirim noves habilitats i descobrim talents que potser no eren tan evidents abans. Reconèixer les nostres fortaleses i capacitats ens dona la confiança necessària per perseguir els nostres objectius amb determinació. Alhora, identificar les nostres àrees de feblesa ens permet buscar noves oportunitats d'aprenentatge i creixement personal. La revisió del nostre projecte de vida no ha de ser un exercici frustrant o paralitzant. Més aviat, ha de ser una oportunitat per ajustar el rumb i navegar amb més claredat cap als nostres objectius. Si ens adonem que estem desviant-nos del camí desitjat, podem prendre mesures per corregir el curs. Això pot implicar canviar de feina, iniciar un nou projecte personal o simplement modificar alguns hàbits quotidians.

En el camí de la revisió del nostre projecte de vida, és important no perdre de vista els valors i principis que ens defineixen. Recordar què és important per a nosaltres ens dona una brúixola interna que ens guia en la presa de decisions i ens ajuda a mantenir-nos fidels a nosaltres mateixos. Revisar el nostre projecte de vida no és un acte puntual, sinó un procés continu que ens permet créixer com a persones i viure amb més intenció. Dedicar temps a la reflexió, valorar les pròpies experiències i prendre decisions conscients per construir un futur que ens alinei amb els desitjos i capacitats de cadascú. No és una decisió fàcil, però com a mínim crec que és bo plantejar-la.

A tall d'inventari tenim el cas de Lola (a la fotografia): La Lola té dos fills, 69 anys, i en fa 11 que està divorciada. Va decidir que era el moment de fer el pas després de 42 anys de matrimoni. “Els quatre darrers anys de relació ja no quedava res. Divorciar-me va ser una de les millors coses que he fet a la meva vida”, assegura La Vanguardia. Com en molts altres casos, separar-se en una edat avançada, per a ella, va ser alliberador. “Vaig estar quatre anys pensant-ho i no ho feia perquè el meu fill petit era adolescent i no volia perdre'l. Va ser difícil desenganxar-se de la relació, vaig notar fins i tot físicament com si m'arrenquessin una part de mi mateixa. Però jo necessitava volar, i ara ho faig. Tinc molts amics, faig muntanyisme, estudi… Recomano el divorci a tothom que no estigui bé en parella i senti aquella veu interior que els demana fer el pas”, diu.