"La llum, el so, etc. només existeixen en la nostra ment, fora d'ella no hi ha llum ni so. A fora hi ha energia electromagnètica, moviment de partícules i àtoms". A continuació, el nostre cervell, en lloc de captar aquestes energies o partícules directament, "rep l'impacte d'elles i gràcies al seu treball neuronal converteix aquest impacte en il·lusions de llum, color, so, etc". Si anem a un concert on una orquestra simfònica està interpretant una melodia i pensem que la sala està plena de música, no és veritat, assegura el científic espanyol Ignacio Morgado. "No hi ha música a la sala, només està en la teva ment".
"Per exemple, el tacte és una il·lusió molt pràctica. El notem a la mà i ens permet allargar-la per agafar objectes". No obstant això, és el cervell el que sent, i això se sap, per exemple, pels casos de les persones que han perdut la mà, però segueixen notant el tacte. "Per això les il·lusions del cervell són pràctiques, que funcionen i ens permeten sobreviure, aconseguir propòsits".
Per sorprenent que sembli, la idea que el cervell és qui genera els processos mentals és relativament nova. Els antics egipcis, el consideraven un òrgan superflu,, l'extreien pel nas dels cadàvers que embalsamaven. A la Grècia clàssica, Aristòtil va trobar motius per ubicar els processos mentals erròniament al cor. Fins i tot el filòsof racionalista francès René Descartes, entrat ja al segle XVII, creia que la ment (o ànima) era una cosa aliena al cos.
Ignacio Morgado ens submergeix en els secrets del cervell i analitza amb detall i rigor la ment humana i el món dels sentits. Qui som? De què sóc conscient a cada moment? Podem sentir-nos fora del nostre cos, ubicats, per exemple, al d'una nina? Hi ha en realitat els colors? Per què no tenim noms per als milers d'olors que podem percebre? És el mateix gust que sabor? Els sons poden evocar colors? Es correspon allò que percebem amb la realitat? El cervell humà pot entendre's a si mateix?
Sostenint la seva idea que el món és una il·lusió creada pel cervell, Morgado explica que el que fa el cervell és crear unes il·lusions "pràctiques", que ens permeten sobreviure. Una reflexió per reflexionar-hi, valgui la redundància, en la línia de la realitat no realitat.
Hay mucho para investigar.
ResponEliminaSalut
Queda molt per investigar, com passa amb tot, però sembla que científics com Morgado van en la direcció correcta.
EliminaNo tengo ninguna duda que nuestro cerebro puede ser nuestro mayor amigo o nuestro peor enemigo. Fundamentalmente porque efectivamente todo lo que sentimos y percibimos es a través de él y de cómo procese los estímulos que recibe. Por eso un mismo hecho es percibido absolutamente diferente según quien y cómo lo viva. El mío procesa de forma muy sui géneris, no sé si porque soy disléxica y algo sinestésica, a veces se me colorea la música por ejemplo, lo mejor es que siempre enfoca y se recrea en todo lo que le ayuda a hacer que me sienta cómoda. Olvida al instante las sensaciones negativas que percibo intensamente, pero en seguida pasan, como los dolores, cuando todo alcanza un grado muy agudo, se me neutraliza y desconecta, resetea y a penas queda rastro de lo malo que sea que me haya percibido o sentidos. No huelo nada, lo hago de memoria, pero no percibo a penas ningún olor, a veces se me mezclan los sabores, a veces no me sabe a nada, por eso me gusta tanto el helado, es lo que más y mejor saboreo, no sé si es por el frío.. en fin, que me ha tocado una verdadera croqueta, pero casi siempre me siento estupendamente, así que le estoy muy agradecida: ) Un abrazo fuerte FRANCESC.. ¿ ves? meencantan los abrazos y los besos, me generan endorfinas al instante.. hasta los virtuales : )
ResponEliminaAbrazarse físicamente, fue quizás lo que más añoramos algunos durante la pandemia.
ResponEliminaEn cuanto a los olores, yo ahí tengo la nariz muy fina, quizás demasiado, porque hay olores y malos olores, ahí también hay diferencias, a mí me gusta mucho el olor de la gasolina y, en cambio, Nuri no lo soporta.
Olores de los buenos:
Hierba acabada de segar
Pan después de hornear
Café recién molturado
Niño pequeño después de bañar con su colonia Nenuco
Olor de mar en la playa por la mañana
Olor de un campo de lavanda
Un fuerte abrazo!