NO HI HA MÚSICA A LA SALA

"La llum, el so, etc. només existeixen en la nostra ment, fora d'ella no hi ha llum ni so. A fora hi ha energia electromagnètica, moviment de partícules i àtoms". A continuació, el nostre cervell, en lloc de captar aquestes energies o partícules directament, "rep l'impacte d'elles i gràcies al seu treball neuronal converteix aquest impacte en il·lusions de llum, color, so, etc". Si anem a un concert on una orquestra simfònica està interpretant una melodia i pensem que la sala està plena de música, no és veritat, assegura el científic espanyol Ignacio Morgado. "No hi ha música a la sala, només està en la teva ment". 

 "Per exemple, el tacte és una il·lusió molt pràctica. El notem a la mà i ens permet allargar-la per agafar objectes". No obstant això, és el cervell el que sent, i això se sap, per exemple, pels casos de les persones que han perdut la mà, però segueixen notant el tacte. "Per això les il·lusions del cervell són pràctiques, que funcionen i ens permeten sobreviure, aconseguir propòsits". 

Per sorprenent que sembli, la idea que el cervell és qui genera els processos mentals és relativament nova. Els antics egipcis, el consideraven un òrgan superflu,, l'extreien pel nas dels cadàvers que embalsamaven. A la Grècia clàssica, Aristòtil va trobar motius per ubicar els processos mentals erròniament al cor. Fins i tot el filòsof racionalista francès René Descartes, entrat ja al segle XVII, creia que la ment (o ànima) era una cosa aliena al cos.

Ignacio Morgado ens submergeix en els secrets del cervell i analitza amb detall i rigor la ment humana i el món dels sentits. Qui som? De què sóc conscient a cada moment? Podem sentir-nos fora del nostre cos, ubicats, per exemple, al d'una nina? Hi ha en realitat els colors? Per què no tenim noms per als milers d'olors que podem percebre? És el mateix gust que sabor? Els sons poden evocar colors? Es correspon allò que percebem amb la realitat? El cervell humà pot entendre's a si mateix?

 Sostenint la seva idea que el món és una il·lusió creada pel cervell, Morgado explica que el que fa el cervell és crear unes il·lusions "pràctiques", que ens permeten sobreviure. Una reflexió per reflexionar-hi, valgui la redundància, en la línia de la realitat no realitat.