Quinografia, és un documental de Curandero Producciones (Argentina), i El Gatoverde Producciones, (Espanya) el 2023 que encara no té data d'estrena a sales, però s'espera abans de final d'any. Aquesta coproducció Internacional de 70 minuts la dirigeix Mariano Dosono i Federico Cardone, amb guió de Mariana Guzzante i el suport d'INCAA (Argentina), ICAA (Espanya) i ha estat adquirida per RTVE. L'obra aborda la vida de Quino, amb imatges i testimonis inèdits, per donar compte de l'ambient en què va forjar la creativitat.

Aquest documental arriba després d'un altre gran treball sobre la figura del mendocí, la docusèrie argentina de 4 capítols 'Releyendo a Mafalda', que s'estrenava l'any passat i se centra més en els seus personatges. Ara el focus és a la figura de Quino des d'un punt de vista molt més personal.

Marcela és una artista visual que, durant els seus insomnis, intenta reparar l'antiga casa on viu sola des que va enviudar. A l'arreglar una canonada, reapareix un arxiu inèdit: una minuciosa col·lecció d'objectes, fotografies, discos, memòries i dibuixos atresorats pel sogre, Joaquín Tejón. L'oncle que va adoptar Quino quan els seus pares van morir.

Pocs saben que, més enllà de ser l'autor de la tira universal Mafalda, Quino va néixer en una casa humil de Guaymallén, a Mendoza, que els seus pares van morir quan era adolescent, que la seva famosa nena rebel es va inspirar a l'àvia Teté, una audaç i contestatària militant del partit comunista, que va marxar a l'exili el 76 després d'un atemptat de la Triple A i que era un melòman incurable. Profundament tímid i sensible, Joaquín Lavado Tejón era poc inclinat a donar entrevistes íntimes. Amb Cate, una jove dissenyadora que explora les arts electròniques, Marcela decideix digitalitzar el material i convocar la resta de familiars i amics per realitzar un projecte visual i sonor. Planegen incorporar-lo al Museu Quino que es construirà a Mendoza. A mesura que l'amistat creativa avança, aquestes artistes de generacions diferents comencen a compenetrar-se amb el material fins a descobrir les línies més subtils: les pèrdues, les visions, els somnis premonitoris, les fòbies i l'ullet intern que hi ha darrere de l'homenet de les ulleres. Aquest documental busca recórrer la biografia de Quino des dels seus orígens, reunint testimonis dels seus oncles, germans, nebots, amics, per donar compte de l'ambient en què es va forjar la seva creativitat i de les experiències que van modelar el caràcter. Així mateix, recórrer els espais significatius d'aquell nen adult que, després de convertir-se en celebritat i de fer la volta al món, va tornar a la seva terra natal, ja vidu i gairebé cec, per acomiadar-se a la primavera pandèmica del 2020. Quinografia intenta, a més, plantejar una reflexió sobre les formes artístiques d'abordar un arxiu, sobre la manera com dialoguen el present i el passat, sota una certesa mafaldiana: els adults no tenen cap idea del que fan amb el món.