ON ÉS TOTHOM?

«L’univers m’embarrasse, et je ne puis songer que cette horloge existe et n’ait pas d’horloger », soupirait Voltaire.

L'univers és un lloc gran, molt gran, i ara som conscients que, a més de galàxies i estrelles, els planetes hi són molt comuns. Això pot semblar molt obvi, però fins al 1992 no vam tenir constància observacional de l'existència de planetes orbitant estrelles diferents del nostre Sol. Així que avui tenim constància que a la part de l'univers que podem veure, l'univers observable, hi ha unes cent mil milions de galàxies. A cadascuna d'aquestes galàxies estimem que hi ha d'haver unes cent mil milions d'estrelles. I ara sabem que hi ha aproximadament un planeta per cada estrella.

Coneixent totes aquestes dades no és estrany que l'ésser humà es qüestioni: Estem sols a l'univers? No és gens un plantejament original, ja que la humanitat li ho ha preguntat des que va tenir la constància del seu lloc a l'univers. Però, sens dubte, el que la va formular de manera més contundent va ser Enrico Fermi. Fermi va ser un físic italià que va fer grans aportacions a diversos camps de la física, des de l'estructura nuclear fins al comportament estadístic de moltes partícules quàntiques. Va ser un experimentador nat, un teòric de primera classe, un professor apreciat i un apassionat per la física en general. Però Enrico Fermi també és conegut per la seva capacitat de fer estimacions basant-se en simples hipòtesis de partida. Aquests són els coneguts com a “problemes de Fermi” entre els quals destaquen quants pèls tenim de mitjana al cap o quants afinadors de pianos hi ha a la teva ciutat.

Un exemple d'aquest tipus d'estimacions és la deducció curiosa de la potència de la detonació de la primera prova d'una bomba atòmica. Fermi va ser present a la prova i expliquen que quan va passar l'ona expansiva va deixar caure uns quants paperets. Observant la distància que aquests paperets havien recorregut i la sensació que ell mateix va tenir en passar l'ona expansiva, va valorar la potència de la bomba i ¡voilà! El seu valor va estar en el mateix ordre de magnitud que el valor real calculat per altres científics.

L'estiu del 1950, Fermi estava passant un dia amb tres col·legues més, Edward Teller, Herbert York i Emil Konopinski i va sortir a col·lació la possible existència de civilitzacions extraterrestres presents a la nostra galàxia. Com no podia ser altrament, Fermi es va mostrar entusiasmat amb la qüestió i, de fet, es va plantejar la possibilitat que ens haguessin visitat aquestes civilitzacions. I el plantejament va ser tan gran que així:

Tenim unes cent mil milions d'estrelles a la nostra galàxia. Moltes seran similars al nostre Sol i moltes seran molt més velles que la nostra estrella. Segur que algunes d'aquestes estrelles tenen planetes que poden suportar vida. En molts d'aquests planetes amb vida es donaran les circumstàncies i les característiques d'estabilitat que hagin permès el desenvolupament de vida intel·ligent. Algunes civilitzacions hauran sobreviscut en el temps i hauran avançat tecnològicament tant per afrontar viatges espacials. Encara que no es puguin moure a la velocitat de la llum ni superior, han tingut prou temps per arribar a la Terra.

ON ÉS TOT EL MÓN?

Si tots aquests punts són correctes, hauríem d'haver tingut constància inequívoca de la visita d'extraterrestres. Com no és el cas, Fermi es va preguntar: On és tothom?. Avui dia, es parla de problema o paradoxa de Fermi en un sentit més ampli, la qüestió ja no és si ens han visitat o no, és simplement si podrem tenir contacte amb alguna civilització extraterrestre en cas d'existir. Aquest problema de Fermi ha suscitat mil i unes possibles resolucions, però encara ens queda molt per conèixer de l'univers, de la física, de la química i de la biologia per poder donar una resposta definitiva. Enric F. Borja, Director Científic d'Òrbita Laika. @Cuent_Cuanticos