Darwin no s'adonava de quina sàtira tan amarga escrivia sobre els homes, i en particular sobre els seus compatriotes, en demostrar que la lliure concurrència, la lluita per l'existència que els economistes exalcen com la més alta conquesta de la història, és l'estat normal imperant al regne animal. Només una organització conscient de la producció social, en què es produeixi i es distribueixi d'acord amb un pla, podrà elevar els homes, en el camp de les relacions socials sobre la resta del món animal en la mateixa mesura que la producció en general ho ha fet d'acord amb l'espècie humana... Federico Engels, Dialéctica de la naturaleza, (PDF)